Pràcticament dos anys després de la presentació de La volta dels 25 (La Magrana, Ediciones B), el periodista manresà Marc Serena, col·laborador d´aquest diari, publicarà un nou llibre, fruit d´un viatge de set mesos pel continent africà, realitzat entre el 2011 i enguany. Aquesta vegada, però, el periodista ha afrontat una tasca més controvertida i «compromesa»: donar la paraula a quinze persones que tenen en comú no estimar de manera convencional en un continent on ser homosexual està penat amb la mort en diferents països. El llibre, que publicarà La Magrana, és previst que surti a la venda el març amb el títol Això no és africà!. Del Caire a Ciutat del Cap a través dels amors prohibits.

La dificultat, explica l´autor, va ser posar-se en contacte amb persones que viuen la seva sexualitat al marge de l´ordre establert. «S´havia de ser molt caut perquè, en molts països, ser gai o lesbiana és un delicte». Ni tan sols ONG com Amnistia Internacional van poder proporcionar-li «cap contacte». És un tema «tabú i molt poc tractat a nivell periodístic» perquè, explica, qualsevol informació sobre l´homosexualitat s´entén «com a propaganda». El periodista, de 29 anys, ha volgut «documentar una realitat en concret, que existeix però que, generalment, s´amaga».

Serena ha mantingut, com en el seu primer llibre, on donava veu a 25 joves de 25 anys dels cinc continents, una estructura basada, essencialment, en el relat dels protagonistes. En aquest cas, quinze capítols amb quinze històries de gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals de nord a sud del continent africà.

«Això no és africà!». Aquesta frase, que donarà títol al llibre, vol resumir, en part, la concepció que es té de la sexualitat quan no és entre un home i una dona. Per a ells, explica el periodista manresà, «l´homosexualitat és una perversió importada dels blancs occidentals i això legitima aquesta violència d´estat». Una concepció provinent de les homòfobes lleis colonials. La pregunta és: per a un gai o una lesbiana, Àfrica és el pitjor lloc on es pot néixer?. Per a Marc Serena, «depèn. Sobre el paper sí. Però la gent sap sobreviure i trobar escletxes». Tot i això el llibre fa un retrat «de la gent més desemparada d´Àfrica. Persones perseguides, humiliades, extorsionades, agredides, amenaçades de mort, expulsades de les seves pròpies famílies, empresonades o maleïdes». Una comunitat que lluita contra «govern, església, policia, jutges, mitjans de comunicació...».

Per explicar les històries, Serena va haver de guanyar-se la confiança d´aquestes persones: «tothom desconfia de tothom. Alguns em deien que no els gravés la veu perquè les gravacions podien acabar a la policia i aquestes persones a la presó». Hi ha relats amargs, com història d´un marroquí de 45 anys obligat a prostituir-se per sobreviure; o la d´una noia d´Uganda, tancada a casa seva, pel fet d´haver nascut intersexual. Però també de llibertat, com les bodes simbòliques entre homes a Costa d´Ivori o la poligàmia femenina.

Serena va començar el seu viatge a El Caire el setembre del 2011 i el va acabar a Ciutat del Cap l´abril del 2012. Ha estat pràcticament un any treballant en el llibre. «És cert que no he donat veu a la part repressora perquè ells ja tenen els seus propis altaveus i els altres no poden parlar».