A

Manresa se'l coneix per la seva feina a la biblioteca del Casino, on des de fa set anys és responsable de la secció infantil. Pep Molist (Manlleu, 1965) sol despatxar contes, còmics i llibres il·lustrats amb un somriure perenne. A tot Catalunya, el seu nom s'ha fet un lloc en el món editorial, és autor de cinquanta títols i, a la vegada, crític i assagista de literatura infantil.

"El llibre número cinquanta no sé exactament quin és", confessa despreocupat. "Deu ser un dels dos que acabo de publicar amb l'editorial Efadós". Podria ser De gran vull ser... cantautor!, una biografia de Lluís Llach centrada en els primers anys de la seva vida, la primera que apareix de l'artista ideada per a un públic infantil. L'altre: Guirigall al mercat, una adaptació lliure de la llegenda del Mercat de Calaf. Són llibres pensats per a ser llegits abans dels set anys i que, al final, inclouen unes notes pedagògiques.

Aquest Nadal, Molist ha publicat tres títols més: el conte sobre una coneguda empresa de iogurts garrotxina, El tresor de la Fageda (Comanegra) amb il·lustracions de Clàudia de Puig, i dues adaptacions de contes de Pere Calders editats per Baula coincidint amb el centenari del seu naixement. Són Raspall, il·lustrat per Lucía Serrano, i Els nens voladors, amb Lluís Farré.

A Manresa, des del 1992

Molist va arribar a Manresa fa vint anys i, va ser llavors, que va començar la seva carrera literària. Lentament, això sí. El primer llibre, El tren que fa xup xup, és del 1994. El segon, Catxumbo, del 1999. Des de llavors no ha parat i s'ha fet conegut per la seva sèrie protagonitzada per la vaca Plis Plau. L'editorial Baula ja n'ha publicat dinou entregues i pròximament n'apareixeran dues noves. També prepara un llibre sobre Espriu.

"Suposo que els editors valoren el meu coneixement del llibre infantil i que entregui un producte ben acabat", reflexiona. "Sóc un autor bastant dúctil, però tinc un vessant poètic i sentimental. Amb els contes costa de descobrir, en narrativa és més evident". En el blog llibrestranquils.blogspot.com informa de les novetats i confessa que el llibre més complex va ser Dins del mirall, on apropa la literatura infantil als adults. "Van ser tres anys de feina!", recorda.

Va ser un punt i apart en la seva trajectòria, ja que sol escriure per a criatures de fins a vuit anys. Tot i això, l'editorial Barcanova publicarà en els pròxims mesos la novel·la El petó de Lili Marleen, pensada per a lectores i lectors d'entre vuit i dotze. Creu que amb aquests cinquanta llibres ha anat polint l'estil. "Ara també sé què proposar a cada editorial i és més fàcil que em publiquin. Això suposo que t'ho donen els anys", afirma Molist.

El traç de Mercè Galí

Les il·lustracions dels dos últims llibres de Pep Molist van a càrrec de Mercè Galí (Sant Llorenç Savall, 1973), que amb la seva feina a la revista Cavall Fort i a les editorials Galera i Cruïlla ha aconseguit que el seu estil sigui cada vegada més conegut. L'editorial Efadós va ser qui els va convidar a treballar junts perquè va veure que els seus estils convergien. "La Mercè té un traç dinàmic i un to humorístic, treu ferro a situacions serioses. El resultat és molt contemporani", elogia Molist.

Van treballar per separat, com sol ser habitual a Catalunya amb el llibre infantil i juvenil. Però fa un mes van viatjar junts a Porrera per presentar-ho a Lluís Llach, el seu protagonista. La trobada es va enregistrar en un vídeo que utilitzaran per a la presentació que tenen prevista el 4 d'abril al Casal Català de París. Galí n'està satisfeta. "Era un repte caricaturitzar una persona admirada. Però li va agradar!", diu, contenta. És il·lustradora però l'apassiona la música i és coneguda per cantar amb la banda Dúmbala Canalla. Nascuda al Vallès, viu a Barcelona però està molt vinculada al Bages, on hi va viure i va estudiar serigrafia a l'Escola d'Art de Manresa. Se la pot seguir a mercegali.com.