Del coronel de miquelets i lluitador catalanista a la guerra de Successió Ermengol Amill se'n sabia la data de naixement -el 1665 al nucli pallarès de Bonestarre- i es pensava que havia mort el 1718 -així ho indicava l'article que li dedicava l'Enciclopèdia Catalana- fins que els periodistes Jaume Clotet (Barcelona, 1974) i David de Montserrat (Girona, 1972) van emprendre la redacció d'una novel·la basada en la seva vida. La investigació, que va donar com a resultat Lliures o morts (Columna, 2012), va revelar que Amill va traspassar el 4 de setembre del 1732 i va ser enterrat a la cel·la del monestir de mínims de San Francesco de Crotone (Itàlia). Els autors presentaran l'obra, que ja té la tercera edició al mercat, aquest vespre a la Petit Parcir en un acte organitzat per Òmnium Bages i la Joventut Nacionalista de Catalunya.

El moment polític ha ajudat a l'èxit de la novel·la, que tracta de la vida d'un combatent català durant la guerra de Successió contra les tropes borbòniques del monarca Felip V?

Indubtablement hi ha ajudat. Es viu un moment d'efervescència. Però també hi ha el fet que la novel·la històrica catalana funciona, com ho demostren autors com Martí Gironell. Fins fa poc, els catalans hem llegit novel·les sobre Egipte, títols com El nom de la rosa, d'Umberto Eco, i Els pilars de la terra, de Ken Follet, per exemple, que estan molt bé, però no s'havia explotat la novel·la de temàtica històrica nostrada.

Ha citat Gironell. De "El Pont dels jueus" ja en farà sis anys. No és una moda, doncs?

En absolut, ja té un bagatge, tot i que curt i amb pocs autors. Però el lector ho agraeix, i el fet nacional és un valor afegit en aquestes novel·les, que et permeten, a més, anar a visitar els llocs on transcorre l'acció.

A què respon aquesta falta de tradició?

Potser un cert acomplexament, a la creença que mirar-nos el melic està mal fet. I crec que no ha de ser així, l'important és difondre la nostra història. Un altre aspecte és que escriure una obra d'aquestes característiques demana molta feina de documentació. En Gironell, per exemple, a la seva darrera novel·la, L'últim abat, és molt curós en les qüestions del menjar de l'època. Nosaltres, ens hem centrat en la música que s'escoltava aleshores i en els temes de vida militar.

Per què van triar la figura d'Ermengol Amill?

L'estiu del 2009, jo estava llegint una obra sobre la guerra de Successió i em va cridar l'atenció que, com la meva família, que és de Gerri de la Sal, ell fos pallarès, concretament de Bonestarre, al municipi de la Vall de Cardós. La seva biografia política i militar és espectacular, però la seva vida personal també és de novel·la. Vaig parlar amb el David de Montserrat i vam creure que calia reivindicar el personatge. Ens hauria agradat fer una pel·lícula, però el cost se'ns escapa, tot i que hem parlat amb diverses productores i TV3 té la idea sobre la taula.

Hi ha alguna possibilitat de dur la història a la pantalla?

Hem estat treballant en un guió, però és un tema que mai dependrà de nosaltres. Un director de cine, de fet, ens va dir que primer calia que la novel·la triomfés i, a partir d'aquí, hi hauria més possibilitats que es pogués fer la versió cinematogràfica.

Hi havia el risc de fracassar perquè Amill és un desconegut?

Vam estar mirant com s'havia novel·lat fins ara la guerra de Successió i la nostra sorpresa va ser constatar que hi ha poca cosa, només la trilogia d'Alfred Bosch, La dona a la finestra, de Vicenç Villatoro, i algunes obres locals. Vam pensar que no és normal que una llengua amb deu milions de parlants hagués tractat tan poc aquesta qüestió.

I quan s'hi posen, Albert Sán-chez-Piñol treu "Victus" (La Campana), amb un gran ressò mediàtic i de públic.

Està molt bé que s'hagi publicat. Però és que hi hauria d'haver més novel·les, més pel·lícules.. A França, de Napoleó n'hi ha dues-centes! Aquí, sembla que ens costi, que ens faci vergonya, que parlar d'aquestes coses sigui posar-se la barretina. Al contrari, se n'ha de parlar amb naturalitat. Si fóssim independents, la nostra novel·la no es consideraria patriòtica.

Han trobat que en altres països succeeix el contrari que aquí?

Els anglosaxons han inventat el terme edutainment, que és la contracció d'education i entertainment (entreteniment), amb pel·lícules com Michael Collins, El patriota, Braveheart ... Gràcies a aquest film, milions de persones van saber coses de la història d'Escòcia que desconeixien. Amb el David diem que tant de bo la nostra novel·la es pogués traduir perquè així arreu del món tindrien més noció de la història de Catalunya. No coneix ningú Ermengol Amill, però en un país normal seria considerat un heroi. La novel·la és un acte de recuperació d'un d'aquests protagonistes secundaris que hi ha a cada país.

Com s'ha rebut la novel·la?

La presentació que farem a Manresa serà la que en fa 51, cal anar a tot arreu i treballar-se la promoció del llibre. Fins i tot vam anar a Bonestarre i vam trobar els descendents d'Amill! Alguns viuen a Sort, i estan encantats amb la novel·la. Un d'ells és regidor de CiU a la Vall de Cardós.

Si Amill aixequés el cap!

Segurament, la CiU de fa deu anys no l'hauria convençut, però ara potser ja sí.

El rigor històric els va fer patir en algun moment?

Realment no hem hagut d'inventar res perquè la vida d'aquest home és espectacular: dones, amants, serveis secrets, batalles, operacions militars... Hi ha coses que les hem tretes perquè, tot i ser certes, haurien semblat increïbles. Una de les que sí que hem inclòs en el relat és l'expedició que Amill, amb 200 homes, va emprendre per anar a Salou, tot trencant el setge borbònic, i saquejar els magatzems en dos dies. El grup es va endur dos-cents caps de bestiar. Tots els personatges són reals, tret d'algun secundari.

La novel·la té vocació patriòtica més enllà del tema que tracta?

Sí, i tant! El David i jo som del morro fort. D'Amill ens agrada que, dins el sector austriacista, era un intransigent. Quan es parlava de si calia rendir-se i negociar o lluitar, ell votava per mantenir la guerra fins a l'últim minut.

Un resistent de cap a peus.

Fins al 1732, des d'Itàlia, va estar lluitant contra les forces borbòniques. Era un temerari, però la seva postura ens agrada perquè va en contra d'aquesta actitud molt de casa nostra de no ficar-se en embolics i abaixar el cap. A més, ell va perdre la guerra, però es va escapar de la presó de Girona. En canvi, altres figures de la resistència catalana van acabar d'una altra manera. Josep Moragues va ser decapitat, Antoni de Villarroel va passar els seus dies a la presó de la Corunya, on va morir... Ermengol Amill va ser derrotat, però no vençut.

Quina funció compleix la web que han creat sobre el llibre (www.lliuresomorts.cat)?

El David és expert en màrqueting i va considerar que el producte, en aquest cas el llibre, ha d'anar acompanyat de molta difusió. En la web donem molta informació per si el lector vol aprofundir en el tema: música, rutes, dades històriques, bibliografia ... A més, vam gravar un booktrailer a Talamanca amb el director figuerenc Lluís Galter i un grup de miquelets. Hem fet una campanya de difusió molta forta perquè una cosa és clara: no hi ha res que es vengui sol.

En la web també hi ha un apartat on es convida els ajuntaments a fer mocions per reivindicar els nombrosos herois anònims de la guerra de Successió. Ha tingut ressò la seva petició?

No ho sabem, però hem fet mig centenar de presentacions arreu del país i han vingut alcaldes i regidors de moltes localitats a veure'ns. En diferents indrets ja s'ha fet molta feina, com per exemple a Terrassa, on es va fer un homenatge a Pere Breichfeus, que va ser alcalde de la ciutat i coronel de les tropes austriacistes. Hem de tenir clar que la guerra de Successió no és només d'una ciutat i d'un dia, Barcelona i l'Onze de Setembre del 1714, sinó de tots els Països Catalans. A cada vila hi va haver problemes, guerra... i cada comarca té els seus herois anònims.