La dona que va tornar de la dimensió desconeguda per estimar tothom va firmar llibres durant tres quarts d'hora dijous al vespre en l'acte més concorregut que es recorda a la llibre- ria Petit Parcir de Manresa. Un centenar i mig de persones es van reunir al voltant de Maria Josep Pazos per rememorar una història que, no per sabuda, deixa de regalimar un calfred cada vegada que s'escolta de nou. El relat d'aquesta bagenca que va tornar d'un coma profund amb una cançó d'Els Convidats ja és un èxit de vendes -publicat pel segell manresà Angle Editorial amb el títol La força de l'ànima- compartit en íntima comunió per familiars, amics i coneguts, commoguts tots ells per una gesta que, posada per escrit, s'ha convertit "en el llibre de l'any". La sentència va ser d'un autor local que està rebentant els rànquings, Genís Sinca, darrer guanyador del Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la Una família exemplar i conductor d'un acte en el qual no van faltar ni la coatura del volum, la periodista Anna Vilajosana, ni la fisioterapeu- ta Marta Not. Ni tampoc, és clar, en Guzmán, parella de la Maria Josep, servint gots de cervesa Guineu en una barra que feia equilibris entre exemplars de literatura infantil.

El poder de convocatòria de febrades adolescents com les dels locutors del programa radiofònic Prohibit als pares i del creador de Polseres vermelles, Albert Espinosa, podrien competir amb la força magnètica de Maria Josep Pazos i Anna Vilajosana. Però les seves aclamades presències a la Parcir temps enrere van ser tan sols signatures de llibres amb llargues cues de fans al carrer. Dijous, en canvi, l'establiment es va fer més petit que mai per escoltar durant una hora com la protagonista de La força de l'ànima assegurava amb rotunditat que "abans jo no creia en res i ara, afortunadament, crec en tot".

Maria Josep Pazos era una empresària activa i estressada quan la matinada del 25 d'agost del 2011 va perdre l'alè al passadís d'un hotel de Vitòria. Un atac d'asma de proporcions insospitades la va estacar en un coma per la feliç resolució del qual pràcticament ningú apostava. Fins que al cap de dues setmanes, jugant-se el darrer bri d'esperança a un estímul miraculós, el Guzmán li va apropar el telèfon a l'orella per fer-li escoltar Estic esperant. Un tema que desencadenaria una afortunada cadena de coincidències i desitjos: l'autor de la cançó, Xavier Serrano, va anar convidat a l'aniversari de Pazos un cop recuperada per a la vida però encara lluny d'una certa normalitat. Assabentada que la dona del cantant, Anna Vilajosana, és periodista, no va dubtar que ella havia de redactar La força de l'ànima.

Pazos té la visió molt reduïda i la mobilitat afectada. Però el seu entusiasme val per cent. No és en va que la xerrada del dijous es desbordés: l'estrella de la nit -una atribució que no li agrada i, si pogués, esbocinaria en cent cinquanta fragments per repartir entre els assistents- fa tai-txi, estudia a la Fundació Universitària del Bages, és l'alegria de la festa a les sessions de rehabilitació... No passa desapercebuda i companys i companyes li van retornar dijous l'estimació que desprèn dia a dia.

"Vull gaudir de la vida, sense presses, pensant en l'avui". En un to serè i encomanadís, Pazos va recordar que, abans, era directora executiva de Ca l'Arenys, l'empresa de Valls de Torroella que elabora la cervesa Guineu. I quan era a Vitòria feia escala de negocis abans d'emprendre una ruta que acabava a Segòvia. Després de l'incident, "jo estava morta", va apuntar, "però sentia que l'amor de la meva gent em tibava per tornar". La part més delicada de la vivència és el record que Pazos expressa de les vides anteriors recordades durant el trànsit en el qual "el meu cos i la meva ment eren al llit però la meva ànima no".

Creients, crèduls, escèptics i descreguts escoltaven amb atenció. Sinca va preguntar si una persona en estat de coma percep estímuls de l'exterior, i la Maria Josep va assegurar que "si el coma és per hipòxia, asfíxia, com va ser el meu, sí". Una afirmació rotunda com quan va assegurar que "jo, allà, hi estava molt bé, però quan vaig escoltar la cançó, cos i ment es van unir a l'ànima i vaig tornar".

El crescendo de l'emotiva vetllada el va posar l'actuació de sorpresa de Jordi Ribot i Xavier Serrano, el duet fundador del ja desaparegut grup manresà Els Convidats. Amb la guitarra i a capella van interpretar la ja famosa Estic esperant, acompanyats per un públic disposat a no oblidar mai la tonada d'una cançó profètica.