Màrius Serra (Barcelona, 1963) va guanyar el darrer Premi Sant Jordi de novel·la amb Plans de futur, una ficció biogràfica del mate- màtic Ferran Sunyer (Figueres, 1912-Barcelona, 1967). Una perso- nalitat prestigiada en el seu àmbit però pràcticament desconeguda entre el gran públic que va assolir notorietat científica tot i la tetraplegia que va patir des de petit.

Què té de fascinant la figura de Ferran Sunyer?

Vaig entrar en el seu món gràcies a la biografia que en va escriure Antoni Malet. Allò que més em va cridar l'atenció és l'entorn que va permetre l'existència del personatge. Les seves cosines, Maria i Àngels Carbona, van transcriure els seus treballs matemàtics sense entendre'ls, i això em fa sentir prop d'elles perquè jo també ho he intentat i t'adones que no tenim prou nivell.

Més biografia que novel·la?

No és una biografia, però sí que és la vida exacta de Sunyer. El motor de la novel·la és intentar explicar per què dues noies joves i capaces van dedicar la seva vida al cosí, fins i tot més enllà de la mort del Ferran.

N'ha trobat la resposta?

Especulo des d'una postura molt novel·lesca. Les morts i les desaparicions dels homes de la família van crear un nucli familiar femení. Per què es van dedicar a Sunyer? Puc acollir-me als llocs comuns i dir que ho van fer per amor. Se l'estimaven.

Amor a ell i en contra d'elles?

L'amor té molts racons i maneres d'expressar-se. La novel·la no és un lloc per donar respostes sinó per plantejar preguntes. Prefereixo que el lector tregui les seves pròpies conclusions.

Què en sabia, de Ferran Su-nyer abans de posar-se a escriure "Plans de futur"?

En tenia notícia, sobretot pel retrat de Malet, i també per un article del seu cosí, Ferran Carbona, que replicava unes declaracions d'Adolfo Suárez, el 1976 a la revista París Match en què afirmava que el català és una llengua magnífica però no serveix per a la ciència. Però fora d'aquestes referències no en sabia més, no és una persona coneguda. Si fos músic, segurament la seva obra hauria estat més divulgada, perquè hauria estat més fàcil recuperar-la. Però era matemàtic!

I realment era bo?

I tant. El seu treball, a més, destaca especialment pels condicionaments negatius que patia. Durant el franquisme va publicar a les revistes de la Societat Matemàtica de França i de la US Navy nord-americana. Però la universitat d'aquí no li va homologar el títol fins poc abans de la seva mort.

Un personatge secundari inesperat de la novel·la és Salvador Dalí. De què es coneixien amb Ferran Sunyer?

Els Sunyer-Carbona van estiuejar a la masia empordanesa de Vilajoan, i la germana del pintor, Anna Maria, va ser una de les millors amigues de les cosines de Ferran Sunyer. A més, Dalí va fer un retrat de Maria Carbona l'any 1925.

Un gir narratiu temptador?

Sempre m'ha interessat l'obra de Dalí. Però en aquesta novel·la hi havia el perill de descompensar l'interès per Sunyer si convertia l'artista en un personatge principal. L'atenció s'hauria desplaçat cap a ell i jo no parlo de Dalí sinó del matemàtic Sunyer.

Com era Sunyer més enllà de la seva destresa amb els números?

Tothom destaca que tenia un sentit de l'humor extraordinari. Davant d'una persona que té una discapacitat, la gent acostuma a mostrar-se amb una certa angoixa. I Sunyer era dels que responien a la seva tetraplegia amb un sentit de l'humor que et descol·loca.

Per primer cop ha fet una novel·la sobre un personatge històric. És un nou camí a seguir en al seva carrera?

Estic força vacunat contra la serialització dels projectes. L'únic que faig sempre són els mots encreuats.