Ni un moment de respir. Suma la seva condició de llibreter a la de president del gremi català. Dues responsabilitats que asseguren un munt de feina i moltes trucades

la setmana abans de Sant Jordi. Des del seu despatx a la llibreria Parcir de Manresa va assegurar en entrevista que "la festa del llibre serà un èxit... si no plou".

El gremi preveu repetir els 18 milions d'euros de recaptació gràcies a la venda d'un milió i mig de llibres de l'any passat. Excés d'optimisme?

Des de deu dies abans de Sant Jordi ja es comença a notar l'ambient a les llibreries. I això, aquest any, no està passant. Però aquesta festa és un fet insòlit propi dels catalans i tenim l'esperança que anirà bé. Si repetim les xifres del 2012 ens donarem per satisfets.

Aquest any juga el Barça ...

... sí, això és un handicap perquè a dos quarts de nou ja no hi haurà gent a les parades. La concentració de la venda en només unes hores és increïble: durant Sant Jordi es factura entre el 5 i el 8 % del total anual de venda de llibres.

Quin és l'estat del sector?

Vist en conjunt, no s'enfonsa, ni de bon tros.

Hi ha més llibreries obertes que fa un any?

Sí, el saldo és positiu.

I metres de prestatge?

En això, el saldo és negatiu. Darrerament han tancat algunes llibreries emblemàtiques, històriques, amb estructures grans, i se n'han obert de petites i especialitzades. És el mateix que passa en el món editorial: hi ha grans empreses que pateixen i d'altres de més petites que van fent.

Sembla, però, que quan tanquen establiments com Proa Espais i Catalònia, ambdues a Barcelona, alguna cosa es trenca.

No estem patint més que la resta del comerç. Però és cert que a nivell mediàtic i cultural hi ha el sentiment que sap greu que aquestes llibreries pleguin.

Com està la Catalunya Central. Hi ha prou llibreries?

L'oferta és més o menys igual que en altres punts del país. S'han perdut llibreries com Sobrerroca, Símbol, Xipell, alguna de barri, però va aparèixer Abacus, El Racó de les paraules a Sant Joan de Vilatorrada, nosaltres vam obrir la Petit Parcir...

Quina és la caiguda del negoci del llibre?

Les vendes han baixat el 25 % en els darrers cinc anys. El nostre és un sector amb uns marges de beneficis menors que altres. I requereix una inversió constant. Hi ha centenars de títols i cal estar al dia. Molts llibreters estan incorporant altres productes als seus establiments.

L'editor berguedà Jaume Huch (Edicions de L'Albí) va expressar fa uns dies a Regió7 la renúncia a treure novetats per Sant Jordi per culpa del que ell considera la voracitat de les grans editorials. I atorga part de culpa als llibreters pel fet que els títols de les petites no tinguin sortida. Què en pensa?

Comparteixo de manera transversal la seva situació, però cal fer alguns matisos. Entenc que a les editorials petites els costi assolir els seus objectius, però no és només culpa nostra. Un dels problemes que tenen és la logística: la falta de constància en la distribució fa perdre la confiança als llibreters. Aquests segells s'haurien d'unir i crear una gran distribuïdora.

Huch creu que han abdicat del seu paper de prescriptors culturals?

Jo defenso que hem d'exercir aquest paper, però no obliguem ni induïm ningú a llegir aquest o aquell títol. Estem a mig camí entre el comerciant generalista i el comercial il·lustrat. Nosaltres hem de vendre de tot, també els supervendes més infumables, que sovint són els que et fan quadrar els números. I cada cop hi ha un perfil més estès del comprador que sap el que vol i va directe al gra. Però entenc el Jaume: el seu bon treball no té la difusió que caldria.

Ja fa uns quants anys que diem que per fi arriba l'hora del llibre digital per Sant Jordi. Ara ja sí?

Sant Jordi no serà mai del llibre digital perquè la gent el que fa és sortir al carrer i remenar. Ara bé, és cert que aquest tipus de llibre va agafant quota de mercat, sobretot en el camp tècnic i universitari. No sabem què passarà a la llarga, potser arribarà a l'alçada del paper, però no crec que el superi.

Per què alerten del mal que els causa la pirateria?

És un gran problema que provoca que no es vegi clar el model de negoci mentre no hi hagi protecció. La impunitat amb què es pirateja fa feredat . Si no s'aclareix el panorama, veig difícil que l'electrònic avanci. La mitjana anual de descàrregues legals a Espanya per lector no arriba a dos llibres.

I això que l'electrònic és més barat que el de paper.

Sí, però s'ha de matisar. El cost del paper, la logística del transport i l'enquadernació dels llibres és d'entre el 25 i el 30 % del cost total. Però si el sistema de descàrre-gues va a més en el futur, caldrà tenir uns servidors molt més potents perquè la gent guarda els llibres al núvol i s'ha de garantir que sempre hi siguin. Per tant, aquest 25-30 % s'escurça.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, té molts fronts oberts. Com els tracta a vostès?

És un bon conseller, però la Generalitat no té un duro, i això és frustrant. Això sí, són receptius i l'any passat es va activar el pla Llibreter Actiu amb uns ajuts que es renoven enguany. A la recent fira del llibre de París vaig constatar que a França tenen els mateixos problemes que nosaltres, digitalització, formació, eficiència, tresoreria..., però l'administració hi ha fet front amb quatre o cinc milions d'euros. És la diferència entre ser un estat o no ser-ho.