La imatge parla per si sola: la mirada absent d'Amat-Piniella en la fotografia adjacent il·lustra la insondable intensitat de la vivència viscuda pel manresà als camps, primer en els francesos d'Argelers, Sant Cebrià i Barcarès, i després als nazis, entre els quals un dels més tristament famosos, el de Mauthausen. Tot i que hi va sobreviure, la seva existència se'n va veure afectada. A més, la seva dona va morir poc després, el 1949, a l'edat de 37 anys.

Els articles periodístics que principalment va publicar a El Dia, diari afí a Esquerra Republicana de Catalunya, a Manresa, donen testimoni del vigor intel·lectual d'un jove Amat-Piniella que amb disset anys va ser un dels responsables de la revista avantguardista Ara. En la imatge, del fons de Simeó Selga, se'l veu en una classe de divulgació científica a l'institut Lluís de Peguera.

Joaquim Amat-Piniella va escriure el gruix de la seva obra literària després de tornar dels camps nazis i d'instal·lar-se a Barcelona. Manresa el va rebutjar i l'incident amb un falangista el 1960 el va acabar d'allunyar de la seva ciutat natal. En aquest període va veure publicada la seva gran obra, "K.L. Reich", i va fundar l'Amical de Mauthausen amb altres deportats.

La guerra va interrompre molts projectes vitals, socials, polítics, cívics i culturals. Amat-Piniella va anar al front, primer a Aragó i després a Andalusia, des d'on va festejar Maria Llaverias per correu. La vitalitat intel·lectual del manresà es va ressentir de les obligacions militars, i va quedar absolutament castrada quan va haver d'emprendre el camí de l'exili. El 1939 es va casar amb la seva enamorada, però la convivència es va partir en dos quan ell va haver de creuar la frontera.