Assegut al despatx de casa seva. envoltat de llibres i fotografies, moltes d'elles del desaparegut Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa, Manuel Quinto (Manresa, 1944) recorda Bigas Luna, Carlos Saura, Luis G. Berlanga, Sergi López, Vázquez Montalbán, Santiago Segura, Marisa Paredes, Agustí Villaronga... Però Quinto, fundador, director i, en els darrers anys, president de l'Associació del Festival de Cinema de Manresa, no és un home que visqui del passat. Explica que la decisió que van prendre, deixar el projecte, no va ser "fàcil" però que, ara, "el cinema no fa gaire gràcia". Ho diu, sobretot, quan surt en la conversa la dificultat per trobar patrocinadors. Quinto reflexiona en aquesta entrevista dels encerts i desencerts d'una aventura que començava el 1999 i que ha arribat al seu final.

Per què s'acaba el Fecinema?

Per falta de diners, però no per falta de ganes. Hi havia l'estructura, els contactes i la il·lusió, però no la certesa de què arribarien les ajudes públiques, exceptuant la de l'Ajuntament de Manresa. Hem notat a faltar l'aportació d'empreses privades que, de mica en mica, amb la crisi ens han girant l'esquena. Hem trucat moltes portes... però res.

Els diners sempre han estat el problema? Li ho dic perquè ja des d'abans de la crisi vostè tenia molt clar que el llast del festival era la seva limitació.

Exacte. Vam fer un festival digne però d'una dignitat mitjana, amb la qual semblava que ja n'hi havia prou. El Fecinema tenia la pretensió de ser el segon festival català de cinema després de Sitges.

Però?

Però mai no no va fer un pas endavant.

Un pas cap a on? Cap a un altre tipus d'organització?

Sí. Un patronat o una altra estructura més racional. La ciutat s'hi havia d'implicar més per tenir un instrument que permetés al certamen donar-se a conèixer, créixer, establir relacions culturals, turístiques... ocupar un lloc, aprofitar i tirar endavant una projecció cultural.

Vist en perspectiva, què va fallar?

Que no ens ho vam creure. Ni nosaltres ni la ciutat. Tot neix petit i després va creixent. Ara pensem que Sitges sempre ha estat com ara i que es va crear per generació espontània... Però no. El van muntar quatre persones i no gaire aficionades al cinema, però les institucions, les empreses i la gent hi van intuir un potencial.

Manresa no és Sitges.

Cert. Sitges no té un problema d'avorriment.

El Fecinema ha estat un festival de quatre?

Ja sé que hi deu haver alguns, no sé si pocs o molts, que han pogut pensar que quatre amics vam muntar un festival per divertir-nos. Però per divertir-nos no ens hauríem passat mesos trucant portes i buscant subvencions. Les institucions no donen diners a quatre per passar-ho bé. Tot el que hem aixecat no s'aguanta per una diversió. Aquesta és una visió curta i inexacta.

Hi ha faltat interès?

Si no fèiem el pas per engrandir el festival amb un patronat o una junta amb una base més àmplia...

Apunta a l'Ajuntament?

A tots plegats. No hem vist el temps que hem perdut. Al principi penses que si no ho fas un any ja ho faràs el següent, i la crisi ja va fer que l'objectiu principal fos resistir.

Amb menys de 50.000 euros no es pot fer el Fecinema?

No aquest Fecinema. Seria desnaturalitzar-lo. Es podria muntar sessions de pel·lícules en DVD i fer venir 2 o 3 amics de Barcelona. Però seria abaixar tant el nivell... no es pot pretendre que s'ompli una sala dissabte i diumenge, com ja passava en les últimes edicions, per veure un DVD. Es poden fer mostres, retrospectives... però sense diners no hi ha estrenes i el Fecinema ha estat un festival d'estrenes.

Si algú en demana el relleu...

Nosaltres hem plegat. Podem donar bons consells i compartir coneixements. Tot es pot parlar, amb nosaltres i amb l'Ajuntament. Que d'aquí a tres o quatre anys les coses canvien... he après que mai no pots descartar res, però...

Per què ha servit el Fecinema?

Els festivals han de servir per crear afició, per ensenyar pel·lícules i per establir contactes. I per donar a conèixer la ciutat. Per crear afició jo diria que anàvem pel bon camí; i de la resta, n'estem molt contents. S'han premiat curts de David Victori, de Jesús Monllaó, de Nacho Vigalondo...

Errors?

No haver sabut créixer i una certa improvisació.

Encerts?

La voluntat, empesa per un gran amor al cinema i un convenciment que la ciutat podia hostatjar fets culturals que li donessin projecció.

De tots els noms que han passat pel festival, amb qui es queda?

Amb Joaquim de Almeida. Fins i tot vam anar a Montserrat a comprar mel!

A qui li ha sabut greu no poder portar al Fecinema?

A José Coronado. Ja hi estàvem en contacte l'any passat, quan al final vam suspendre'l.