U

na artista de primera magnitud va inaugurar ahir una de les seves exposicions més singulars a la Casa Lluvià de Manresa. Lourdes Fisa va donar el tret de sortida a Melodies de llum, que es podrà veure fins el 12 d'octubre a l'edifici modernista d'Ignasi Oms, envoltada d'amics i coneguts i d'una Raquel Lacuesta que va quedar "sobtada" en conèixer l'obra de la creadora manresana. Una descoberta que va motivar l'elogi que encapçala aquesta crònica i a partir de la qual la reputada historiadora de l'art va pronunciar la glosa amb que es va donar per oberta la mostra organitzada per la Delega- ció del Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i l'Ajun- tament de Manresa.

"Em vaig quedar atrapada per l'obra de la Lourdes en el moment en que vaig entrar a la fàbrica del vidre i vaig veure el procés de treball", va apuntar Lacuesta. El públic va poder experimentar ahir al vespre les emocions que provoca la pintura intensa i vitalista de Fi- sa, que s'exhibeix tant al pati com en els espais interiors públics i privats de l'edifici. Quan l'artista va acceptar l'oferiment de portar la seva obra a la Casa Lluvià, la prime- ra condició va ser desbordar la sala d'exposicions i repartir-se per tota l'arquitectura. Una idea fins ara inèdita en la seva producció.

En el parlament inicial, Lourdes Fisa va destacar el llarg procés de tres anys experimentant amb el vidre com a superfície pictòrica, que es manifesta a Melodies de llum amb dues vidrieres de gran format que incorporen una representació abstracta de la cartografia de la ciutat.

El joc lumínic també es fa evident des dels vitralls instal·lats a la sala noble de la Casa Lluvià i a la torre de l'edifici, amb les finestres pintades, que Lacuesta va descriure amb molt encert com "el far de la ciutat". Fisa no exposava a Manresa des feia quatre anys i mig, un període de temps durant el qual les seves inquietuds s'han expandit. L'evolució de l'última dècada es palesa en les teles matèriques, els cubs de llum i la consolidació sobre el vidre. Diferents formats i sempre la voluntat de creuar tècniques, de generar un mestissatge enriquidor. No és en va que Lacuesta va destacar ahir que Fisa "és una artista jove, encara pot aconseguir moltes coses, amb materials com, per exemple, la ceràmica i el formigó".