La llibertat de creure que tot és possible i tot està per fer és, parafrasejant els cèlebres versos de Miquel Martí i Pol, el germen d'una iniciativa que ahir va rebre un bany de multituds al Casino de Manresa. La presentació del llibre de relats breus que han escrit 43 autors de la Catalunya Central va deixar petita la sala d'actes del cèntric equipament manresà i l'editor Jaume Huch va començar a fer calaix. Tot és possible ja és a les llibreries al preu de 20 euros i el repte de convèncer els lectors que el producte no desmereix.

"Tants escriptors hi ha en aquestes comarques?", li pregunten darrerament a Jaume Huch, que engrescat per la incredulitat sempre respon: "i encara no hi són tots!". Òmnium Cultural del Bages i Edicions de l'Albí són els artífex d'una gesta inèdita, reunir una quarantena d'autors que compleixen dues condicions: la primera és haver nascut o residir actualment al Bages, Berguedà, Solsonès o Anoia; la segona, exhibir un mínim currículum com a narrador de ficció literària.

Aixoplugats sota aquest paraigua, els autors van ser convidats per l'equip coordinador format per Jordi Estrada, Jaume Huch, Llorenç Capdevila i Josep Maria Solà a escriure un conte amb el concepte de la llibertat com a eix. Cap més condició prèvia, excepció feta d'una extensió breu i comuna a tothom per evitar greuges comparatius. El resultat és el que Capdevila va definir, en un explícit símil futbolístic molt nostrat, com a "més que llibre".

El precedent de Tot és possible és el De tot cor que fa dos anys va iniciar el projecte amb trenta-dues firmes. Aleshores, els relats oferien una mirada polièdrica al cor i l'amor, i la diversitat de punts de vista s'ha repetit en les pàgines del nou volum. A tall d'inventari, Capdevila va explicar que a diferència del que podria haver-se pensat d'entrada, per la coincidència amb una data tan simbòlica com el 2014 i el moment que viu Catalunya, "només quatre dels relats toquen el tema de la llibertat nacional". En canvi, molts dels firmants han preferit centrar-se "en la llibertat individual i col·lectiva", amb derivacions cap a la sexualitat o la reivindicació feminista. "També té importància en alguns relats l'absència de llibertat. De fet, en les històries hi ha més esclaus que homes lliures", va afegir un dels coordinadors de la iniciativa.