La primera actuació del Festival de la Cançó de Transmissió Oral del Solsonès era tota una declaració d'intencions. Jaume Solé va aparèixer a l'escenari que es va instal·lar a la plaça del santuari del Miracle només amb la seva veu dura i genuïna. La del poble. Va aparèixer amb el seu tarannà planer. Com si conegués tot el públic d'haver-hi parlat pel carrer. Va entonar Caramellesa, any 1954 i tothom va aplaudir l'experiment que dissabte al vespre es va escenificar. Hi van assistir mig miler de persones que més enllà d'escoltar música, volien descobrir les cançons que la memòria col·lectiva ha immortalitzat. Al projecte s'hi van unir veus com la de la reconeguda Lídia Pujol o Solsona Gospel School. A part, formacions com Séptimo A i L'Àtic van adaptar les antigues melodies als temps actuals. El Pont d'Arcalís va clausurar el festival.
La plaça del santuari del Miracle és un d'aquells indrets especials. D'aquells en què el visitant nota el pes de la història. El misticisme que s'hi respira el convertien en l'emplaçament ideal per una escenificació tan arriscada. Les cançons que han perdurat en el túnel del temps van passar pel sedàs d'instruments com la guitarra elèctrica o estils propers a l'ska. Una aposta que va satisfer als assistents. Les actuacions que s'hi van veure és la culminació d'un projecte de recerca històrica que ha durat més de dos anys i que ha estat impulsat pel Consell Comarcal. L'objectiu era treure de l'oblit el llegat oral del Solsonès. També hi havia l'oportunitat de comprar el llibre on hi apareixen les lletres i les partitures de les cançons que s'han recuperat a partir d'una quinzena d'avis que encara recorden les antigues melodies que s'entonaven a les cases.
