Deixem-nos de romanços i falses veritats. Ni la edulcorada darrera edició del refundat Canet Rock, ni la coneguda com a nova escena catalana, tenen un gram d´autèntic d´esperit reivindicatiu. Per trobar grups catalans que respirin insurgència, cal baixar al primer pis del subterrani. En aquella latitud fosca i amagada que, no obstant això, sovint explota amb virulència i adquireix cada dia més presència, és on hi trobem grups com Furguson, Aliment, L´Hereu Escampa, Súper Gegant, Samitier o Vàlius. Legítims representants d´una escena alliberada, indignada i amb ganes de combatre, Gerard Segura i Pol Serrahima publiquen, un any després de debutar amb el pedagògic Escola (2013), una segona edició del seu peculiar diccionari. Un repertori format per divuit talls -com en l´anterior disc, tots els títols són paraules- impregnats de post-punk dels noranta, pinzellades de rock britànic i un punt de brutícia neuronal. Mastegant als millors Buzzcocks o als Beat Happening, Vàlius ens parlen del pas a l´edat adulta (Gran), de propietats (Nostre), de vicis adquirits, amb una versió de The Replacements, (Desintoxació), de conceptes ideològics (Lenin) o d´excursions frenètiques per Catalunya (Espinàs). Divuit paraules i moltes cançons per creure en la música. Una lliçó eloqüent i molt necessària, per satisfer la fam i cruspir-se fal·làcies.
