e
ntre el brogit de l'autopista i el silenci del cementiri han treballat un any més els 28 arqueòlegs que del 14 de juliol a l'1 d'agost van participar en la campanya d'excavacions del jaciment de Santa Margarida, al terme municipal de Martorell. Una experiència que el Centre d'Estudis Martorellencs repeteix puntualment cada estiu des de l'any 1981 i que en aquesta ocasió ha aportat al coneixement d'aquest indret de l'antiga partida del prioritat de Sant Genís de Rocafort l'aparició d'una filada de mur d'habitatges del segle XI que estiren la cronologia del poblament fins al XV. Una informació que altres estructures similars, distants només uns metres, no havien proporcionat: l'aparició de ceràmica en les cases ara emergides permet assegurar que no van estar amortitzades almenys fins a l'esmentada centúria.
Santa Margarida deu bona part de la seva popularitat al perfil creat per les restes de l'església romànica que ha arribat fins avui en un estat ruïnós. Els arqueòlegs es van centrar inicialment a endreçar el coneixement que proporciona-ven les excavacions relacionades amb l'arquitectura, incloses les que tenien com a objecte aportar llum sobre el temple paleocristià del segle V sobre el qual es va alçar l'estructura del XII.
La descoberta en el jaciment de dos fragments d'un mil·liari (fita de pedra que marcava distàncies entre dos punts) dedicat a l'emperador Magnenci (350-353) va ser fa uns quants anys el testimoni indiscutible del pas de la Via Augusta romana per l'indret. Tot i que no hi ha cap més evidència d'aquesta civilització a Santa Margarida, "no es pot descartar que, si continuem baixant, en trobem restes", va explicar Rosario Navarro (Universitat de Barcelona), codirectora dels treballs juntament amb Eduard Mauri (CEM) i Montserrat Far-reny (Museus de Martorell).
