Seixanta arqueòlegs dividits en dos torns treballen des de principi de mes fins al dia 23 d’agost a l’abric Romaní de Capellades, un dels principals jaciments estatals en l’estudi de l’espècie neandertal. Eudald Carbonell va exposar ahir a aquest diari el seu convenciment que quan es compleixin 110 anys de la descoberta de l’indret s’inaugurarà el museu que completarà el Parc Prehistòric
Hi ha dos salacots amb història al jaciment de l’abric Romaní de Capellades. Un cobreix el cap d’Eudald Carbonell, l’arqueòleg més popular del país, estampa icònica de l’explorador de barret, botes i pantalons curts. L’altre penja al costat d’un porró una dotzena de metres per sobre del nivell del terra a la paret de l’enorme cavitat excavada des de fa més de tres dècades a la cinglera del Capelló. Tan dispars objectes, mimetitzats amb el color terrós de l’indret, compleixen la mateixa funció que l’ordinador portàtil i el telèfon mòbil suspesos en altres punts de la plataforma de travertí damunt de la qual s’alça la vila anoienca: recordar a propis i estranys diverses fites de les 32 edicions de la campanya d’excavacions en el que està considerat un dels grans centres per a l’estudi del comportament de l’espècie neandertal.
«Puja-hi de peus», va assegurar Carbonell ahir al matí parlant de l’horitzó de l’any 2019 -110 aniversari de la descoberta del jaciment- com a data per a l’obertura del museu que ha de completar el Parc Prehistòric de Capellades. L’arqueòleg i paleontòleg nascut el 1953 a Ribes de Freser és una personalitat mediàtica que compaginar les responsabilitats com a director científic del jaciment de l’abric Romaní amb la tertúlia amb amics, coneguts i visitants que durant els horaris de portes obertes s’apropen a contemplar l’espectacle visual d’una enorme cova on enguany treballen seixanta j0ves especialistes, molts dels quals estudiants vinguts d’arreu de l’estat i de l’estranger, repartits en dos torns.
El museu que ha d’explicar com era la vida de l’home de neandertal a l’abric Romaní, alhora que ha d’exhibir una selecció de les troballes que s’hi fan, ha de coronar un conjunt que amb els anys ha sumat la construcció d’una passarel·la que crea un itinerari d’un quilòmetre per la cinglera i, entre altres espais d’ús quotidià, un edifici de serveis amb restaurant ja construït però que encara s’ha de posar en marxa. Per a final d’aquest any és prevista la publicació del plec de condicions a les quals s’hauran de cenyir les empreses que aspirin a obtenir-ne l’explotació.
«Hi ha d’haver un terç del milió i mig d’euros necessari per al museu que provingui de l’empresa privada», va comentar Carbonell, «un altre terç ha de sortir de les administracions i la resta a través dels microcrèdits». Carbonell, un dels directors del cèlebre jaciment d’Atapuerca (Burgos), sap que «la societat passa un moment difícil econòmicament», però està més que convençut que el centre museístic serà una realitat.
La vida del neandertal
La descoberta de restes humanes que certifiquin la presència de l’home de neandertal a l’abric Romaní és el Sant Graal que fa més de tres dècades sobrevola les excavacions, tot i que Eudald Carbonell és conscient de la dificultat que comporta: «aquí no s’hi enterraven els cadàvers perquè això no era un cementiri. Ara bé, tampoc es pot descartar del tot». Però l’evidència de l’ús de les coves per membres de l’esmentada espècie, que va cohabitar amb l’homo sapiens en molts indrets d’Europa abans d’extingir-se, és incontestable després d’anys de gratar el terra.
«Cada estiu surten milers, milers d’objectes: ganivets de tallar carn, restes de fauna, com ara cavalls i bòvids, restes de fusta i de carbó», va enumerar Carbonell, fent esment, en relació amb aquest darrer element, que «quan baixem un parell de dits més, en aquest lloc on ara hi ha aquest carbó hi trobarem els fogars». El sòl d’un jaciment és un espai parcel·lat sobre el qual es detallen amb precisió els punts on es localitza cada troballa, una informació que posteriorment es digitalitza per obtenir una mirada panoràmica sobre el conjunt.
«No ens interessen els objectes en si mateixos sinó el procés. L’objecte és la manera d’estudiar la conducta humana», va explicar l’arqueòloga Palmira Saladié. «Ens interessa l’activitat antròpica, i per això necessitem els materials que s’excaven. Posant-los en relació, podem conèixer la cultura, l’economia, l’estructura social... ».
Els treballs se situen enguany en el nivell Q, que es data amb una antiguitat de 57.000 anys. «Vam fer un sondeig amb una màquina que va penetrar el sòl i vam veure que hi ha jaciment almenys vint-i-cinc metres per sota d’on som ara». Amb aquesta dada, Carbonell assegura que «hi ha feina per tres-cents anys!». No li falta raó: en un segle s’han extret sediments d’una dotzena de metres d’una àrea notablement extensa. Si, com sospita Carbonell, d’aquí a dos anys poden fer un sondeig per arribar a una profunditat de trenta metres, la previsió de treballs a l’abric Romaní fins al segle XXIV es revela insospitadament veraç.
Furgant cap a l’interior de la terra, la cota que es confia assolir és la que marca una antiguitat de 130.000 anys. Però els treballs també seguiran un curs ascendent: en direcció riu avall, la intenció és treballar en els estrats dels darrers 35.000 anys, per sobre de la cota d’investigació vigent el 2014.
Eudald Carbonell té una enorme curiositat per saber «què hi ha aquí sota». Es vol jubilar als 70 anys perquè «s’ha de deixar pas al jovent», però encara té molt temps per ficar el nas en un abric natural que «aplegava grups d’entre sis i dotze neandertals i, puntualment, acollia aplecs de més individus». Com que «habitaven l’espai com si fossin a l’aire lliure», les descobertes són riques en materials.
Les claus, segons Carbonell, són «una recerca d’alta qualitat, una dimensió acadèmica internacional i la transferència social del coneixement». Així, l’abric Romaní té una llarga vida per endavant.
