El jaciment de la balma del Gai de Moià arriba al seu nivell final

La campanya de treballs arqueològics es va poder fer tot i que el permís va arribar deu dies abans

12.08.2014 | 00:00
Les excavacions han tornat aquest estiu a la balma del Gai (Moià)
Les excavacions han tornat aquest estiu a la balma del Gai (Moià)

El jaciment de la balma del Gai (Moià) comença a arribar a la fi i, probablement, d'aquí a un parell d'anys es donarà per exhaurit. L'equip dirigit per Jordi Nadal, Lluís Lloveras i Pilar Garcia-Argüelles ha completat enguany una nova campanya d'excavacions tot i que el permís no va arribar fins deu dies abans de l'inici dels treballs. El canvi de marc legal del sector arqueològic ha impedit a diversos projectes catalans continuar les investigacions aquest estiu, però el grup de la balma del Gai és reduït i es va poder reunir la desena de participants necessaris, de les universitats de Barcelona, Autònoma i Leicester (Anglaterra).
L'equip ha arribat aquest any "a gran part de l'extensió oberta de jaciment de l'anomenat nivell II (final), format per un gran llit de gelifractes -pedres procedents de la fracturació de la paret i sostre de l'abril per fenòmens de glaç i desglaç en un període molt fred, fa aproximadament 13.000 anys- que ens indica un moment en què encara no hi havia ocupació humana a la balma", segons Nadal.
La peça "més significativa" que s'ha recuperat en la intervenció d'aquest estiu és "un petit bloc de gres (en dues peces fragmentades d'antic) que, per les marques de modificació antròpica, un solc que el travessa de manera longitudinal, el podem relacionar amb unes peces senzilles però escasses en el registre arqueològic europeu: els anomenats polidors". El codirector explica que "en aquest cas, aquests polidors no s'han de relacionar amb la fabricació d'objectes punxants sobre os (agulles, punxons, atzagaies) sinó amb la fabricació dels mànecs, fets de fusta, de les fletxes, de les quals només conservem la punta feta sobre sílex (les puntes de dors)". La peça, "i altres elements de recuperats a l'epipaleolític europeu, permet reconstruir la morfologia de les primeres fletxes usades per humans".

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema