Peret, sinònim de rumba catalana

Va crear la rumba catalana i va passejar pel món sencer el seu particular estil de tocar la guitarra, el ventilador

27.08.2014 | 17:31
Peret, sinònim de rumba catalana
Peret, sinònim de rumba catalana

Peret, mort avui als 79 anys després d'anunciar fa menys d'un mes que patia un càncer, va ser l'indiscutible rei de la rumba catalana, un gènere que ell va crear i que va portar a les més altes cotes amb el seu particular estil de tocar la guitarra, aquell ventilador que va passejar pel món sencer.

Nascut com Pere Pubill Calaf a Mataró (Maresme) el 24 de març de 1935 en Els Corrals, un petit assentament gitano on va viure fins als 4 anys, quan la seva família es va traslladar al carrer Salvadors, en el Raval de Barcelona, segons precisa el seu web oficial.

Fill d'un comerciant ambulant de teixits de Reus (Baix Camp), des de molt petit ajudava al seu pare en la venda, encara que també va treballar com fuster, tapisser o drapaire.

La seva primera aparició com a cantant va anar als 12 anys en un festival al teatre Tívoli de Barcelona, que va ser presidit per Eva Duarte de Perón. D'ençà va seguir perfeccionant la seva tècnica de guitarra, que li va portar a crear la 'rumba catalana'.

Als seus inicis va treballar durant tres anys al costat de la cantaora La Camboria i a partir de 1957 va començar a tenir èxit i a ser conegut com a "el Rei de la rumba".

El 1962 va gravar el seu primer disc, composat de les cançons "AVE María", "Lola" i "Recuerda". Va marxar a Montevideo i Buenos Aires a treballar i al seu retorn es va assabentar que l'estaven buscant per gravar un nou treball a causa de l'èxit del primer.

El 1967 va participar primera vegada en el Festival del MIDEM, celebrat a Canes, i a l'any següent va tornar a actuar en el mateix certamen amb la cançó "Una lágrima", l'èxit professional més important de la seva vida, que el va portar a guanyar el primer premi, quan encara no era un cantant internacionalment reconegut. El disc amb aquest tema es va convertir en un dels més venuts de 1968.

Aquell mateix any, el cantant Tom Jones el va convidar per participar a la televisió britànica en un famós "xou" de la seva creació.

A l'agost de 1968 va participar a la ciutat polonesa de Sopot en el Festival de la Cançó d'Europa Oriental, en el que va aconseguir el Gran Premi del Disc. Per llavors el seu tema "El gitano Antón" es va convertir en la cançó de l'estiu i va obtenir també el premi Ondas d'aquell any.

Peret va representar a Espanya en el Festival d'Eurovisió de 1974 amb la cançó "Canta y sé feliz", que va quedar en novena posició. En esos anys ja havia fet la seva incursió en el cinema en pel·lícules de baixa qualitat per donar a conèixer les seves cançons. Entre elles figuren "Amor a todo gas", "La fonda del gitano", "A mi las mujeres ni fu ni fa" o "Si fulano fuera mengano".

Al novembre de 1982 va abandonar la música, decisió que es va dir es va deure a una revelació que va tenir quan viatjava en cotxe a Mataró, el 27 de novembre de 1982. Segons les seves pròpies paraules, va veure la cara de Déu: "Vaig comprendre que havia entrat en el meu cor", va confessar.

Va entrar a formar part de l'Església Evangelista, en la branca de Filadèlfia, va ser batejat de nou i nomenat Pastor.

A principi de 1990, desencantat en no estar d'acord amb certs temes d'organització i administració, va abandonar l'Església de Filadèlfia i es va dedicar a predicar l'Evangeli sense estar integrat en cap branca.

En aquells anys es va dedicar a diversos negocis i a produir a altres cantants, com Chipén i El Paló.

A final de 1990 els seus èxits van ser reeditats fins i tot amb noves barreges dirigides a les discoteques. Durant aquests anys d'allunyament del món de la cançó només va compondre i va gravar dos càntics religiosos.

El mes de març de 1991 va tornar a la música amb un LP titulat "No se pué aguantar", en el que va comptar amb la col·laboració de Chipén, Los Amaya i la seva família.

A final d'aquell any va iniciar la realització del programa de ràdio dominical "Rumbeolas", juntament amb María José Gil, en la cadena Dial.

Peret va actuar en la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona del 92 al costat de Los Amaya i Los Manolos i en els Parolímpics, d'aquell mateix any. Amb les rumbes interpretades en les dues ocasions es va editar un disc.

A l'agost de 1993 va treure al mercat un nou disc, "Cómo me gusta", en el que va col·laborar la seva filla Rosa.

Després de dos anys de treball, al maig de 1995 va aparèixer el LP "Que disparen flores", en el que set dels deu temes són seus i que va dedicar als polítics. Aquell mateix any, va coprotagonitzar la pel·lícula "Alma gitana", de Chus Gutiérrez.

A partir del seu retorn a la cançó, Peret va col·laborar en innombrables concerts solidaris, a benefici de la lluita contra la sida, Unicef, els nens desatesos de Barcelona, contra el racisme (Hamburg, gener de 1993) o per a la investigació de la síndrome de Down, entre d'altres.

Després de publicar "Jesús de Nazaret" el 1996 es retira per segona vegada de la música, i onze anys després, el 2007, el rei de la rumba torna al món discogràfic amb "Que levante el dedo", una cançó de protesta social dedicada a les prostitutes i que s'inclou en l'àlbum.

En l'any 2000 va sortir un disc homenatge titulat "Peret, Rei de la Rumba" en el que va interpretar alguns dels seus èxits a duo amb importants noms del pop com Estopa o Jarabe de Palo.

El 2009 es va editar "De los cobardes nunca se ha escrito nada", un repàs a les seves primeres influències musicals, i a l'estiu de 2012 va realitzar una nova gira per Espanya, denominada "Música Contada".

A l'any següent es va presentar la pel·lícula, "Cuchíbiri cuchíbiri", del realitzador Carles Prats, una reivindicació, a través de la figura de Peret, de la rumba catalana com la veritable "música pop urbana" del país.

El passat 30 de juliol el cantant va informar que se li havia detectat un càncer. La malaltia el va sorprendre quan preparava el llançament del seu primer disc cantat íntegrament en català i la gravació d'un nou àlbum en castellà.

El 2008 li va ser concedida la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de Barcelona. Es va casar el 1957 amb Fuensanta Escudero, de la que es va separar el 2008.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema