Una palangana blanca de rivets blaus, dues butaques vermelles, un buró de persiana, un rellotge de pèndol i una ràdio com les que escoltaven els avis fa dècades criden l'atenció sobre el pas del temps en l'exposició La casa de les aranyes, que les creadores manresanes Cristina Zafra i Laura Casaponsa inauguren aquest vespre (20 h) a la Casa Lluvià com a recompensa per haver guanyat el Premi de la Taula d'Arts Visuals de la Catalunya Central. El mobiliari se suma a cinc fotografies antigues de grans dimen-sions manipulades digitalment, la transcripció de la partitura de la composició de dotze minuts que dóna nom al projecte i un seguit de quadres que completen la dimensió plàstica del projecte, que es podrà visitar fins al 20 de setembre.

La casa de les aranyes és una peça musical per a acordió i percussió (vibràfon, manubri, plat suspès i bombo) que Laura Casaponsa va compondre fa uns mesos i que de moment només s'ha escoltat en una audició a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Els espectadors de la mostra de la seu del Col·legi d'Arquitectes l'apreciaran com a acompanyament sonor durant la visita, enregistrada per Marc Jódar i tocada per Rosa Gabriel (acordió) i Rubèn Martínez (percussió).

"És una composició instrumen-talment molt evocadora, atmosfèrica", va explicar Casaponsa. El duet signa la primera exposició conjunta tot i que ja han treballat en altres projectes plegades. "Decodificant-lo, hem volgut crear una posada en escena del llenguatge de la música", va afegir. El ressò de fons del projecte és una narració al voltant de la manera "com intervé el pas dels temps sobre les persones i les coses", va comentar Zafra, avisant però que no hi una reflexió en profunditat: "del que es tracta és que cadascú es faci seves les històriques que expliquem. L'aranya és el "símbol" d'un treball que penetra en la subtil acció de l'animal mentre teixeix la tela.