Els nens es passaven el dia al carrer pelant-se els genolls i destrossant sabates a cops de pilota. Les seves germanes ho tenien prohibit: el seu lloc era a l'entorn d'una taula amb els estris de cosir a les mans i escoltant la radionovel·la mentre es preparaven per ser unes bones mestresses de casa. L'Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa acull des d'avui i fins a principi de novembre una mostra que recupera el llegat d'una pràctica femenina i un ofici que va marcar la vida de moltes manresanes durant el franquisme.

"Què feien les noies als anys 60?", es pregunta Francesc Comas, comissari de l'exposició juntament amb Marta González, reflectint el punt de partida que va motivar el projecte. La recerca de les dones que van acabar exercint de modistes va permetre localitzar trenta-vuit persones, que han participat en la realització de la mostra. "Tot el material és d'elles", explica González davant d'un ampli mostrari d'utensilis i robes que es poden contemplar en els dos grans àmbits de l'exhibició.

A l'entrada de l'Espai Memòries se simula el vestíbul i els principals espais d'un cosidor, on "anaven nenes des dels 7 i 8 anys", apunta Comas, i afegeix que "moltes aprenien l'ofici de modistes, i es lliuraven així de l'altre destí que les esperava, la fàbrica". El nom que destaca sobre la resta és el de Conxita Mir, que va iniciar el seu negoci a Manresa i va obrir botigues a Barcelona. Irene Clarena, Matilde Zapata i Conxita Puigdellívol són altres referents d'un sector que va començar la seva imparable davallada amb l'aparició de les botigues de confecció.