Paraules d'humilitat de Roser Casals quan va rebre el premi a la Cultura de Berga. Amb aquest tarannà que la caracteritza es va dirigir al públic assistent al lliurament del guardó, celebrat dissabte a la nit al Teatre Municipal. "No crec que me'l mereixi, però l'accepto com a agraïment a les entitats que m'han proposat", va començar. Considerava que simplement havia estat una mestra de música, però Casals va rebre el premi, precisament, per ser la gran mestra de música, pel treball de formigueta a les aules ensenyant solfeig des del 1970. També per la seva implicació en el teixit associatiu. En l'acte de lliurament es va reconèixer la trajectòria d'entitats com l'Orfeó Berguedà, l'Associació Catalana de Dansa Lliure i el Servei de Pediatria de l'Hospital Sant Bernabé de Berga.
El discurs de Casals va estar marcat per l'agraïment a totes les persones que l'han envoltat al llarg de la seva vida i els companys dels centres educatius on ha treballat: el col·legi Anunciata de Gironella, Mare de Déu del Roser de Berga i l'Escola de Municipal de Música de la capital comarcal. Va tenir emotives paraules per als seus pares, "els quals se sentirien orgullosos". L'alcalde de Berga, Juli Gendrau, li va dedicar elogis i va destacar "el seu treball i esforç" en la seva feina i en les iniciatives en què s'ha implicat al llarg de la vida. Casals ja està retirada de la docència. Ara presideix Amics del Romànic de Berguedà i ensenya català a immigrants a Càritas. Gendrau va rescatar uns versos del llibre de poemes de Roser Casals, Àmbits de cendra, per emfatitzar la seva passió per les lletres. La veu calmada de Casals va pujar uns decibels per mostrar la seva estima a la terra i va tancar el discurs amb un "visca Berga i visca Catalunya".
