Pintura a l'0li sobre fusta i figurativa. Són els trets distintius de l'artista manresà Eduard de Pobes (1975), que, a través de temàtiques, crea obres que busquen ser mirades però, també, pensades per l'espectador. Un realisme virtuós que explica històries. La que comença avui, a El Coro de Navarcles, porta per títol La mirada objectiva i vol reflexionar sobre la veritat i la realitat. Existeixen?. Per arribar a alguna conclusió, el receptor podrà passejar-se per una quinzena de pintures, majoritàriament de gran format, i una escultura de poesia visual. En moltes de les obres hi ha uns elements recurrents: una càmera o diaris. El títol, ja es percep, és del tot menys gratuït.
De Pobes, president del Cercle Artístic de Manresa des del 2011, explica que La mirada objectiva vol subratllar la "dificultat d'aquesta objectivitat perquè tot el que sabem és a través dels relats, les explicacions". D'aquí els diaris, missatgers d'una realitat enmig del "bombardeig informatiu". O de les imatges, que es catapulten com "veritats" absolutes. D'aquí les càmeres. L'exposició, que s'inaugura avui a les 6 de la tarda, inclou obres antigues creades des del 2008, aquestes centrades en la comunicació més impersonal (bústies, telèfons, porters automàtics) i continua amb les més recents, dels darrers dos anys, i ja enfocades en la recerca objectiva... o subjectiva de la realitat. La majoria són inèdites. De Pobes treballa a partir d'un fil conductor que s'acaba convertint en l'eix de l'obra creativa. Ara ho transmet amb càmeres engabiades; càmeres que suren enmig d'una habitació amb la porta oberta; rostres coberts per retalls de diaris; bústies arrenglerades sense nom...
