No cada dia es troben peces originals de la Patum de fa prop de 150 anys. Però això és el que ha aconseguit Albert Rumbo, que ha localitzat la testa primigènia d'aquesta figura patumaire. Així ho afirma, si bé matisa per prudència que s'haurà d'acabar de validar estudiant-la degudament. La localització d'aquesta peça en un casa particular de la ciutat de la família de Joan Calveras i Núria Font va ser la gran notícia de la presentació de la reedició actualitzada del llibre Patum! , ahir a la tarda, a la sala de plens del consistori. Els assistents a més la poden veure (amb les seves banyes i unes dents que són claus i les orelles de llauna al seu cap de fusta) perquè els propietaris que no van poder assistir a l'acte d'ahir la van cedir especialment per a l'ocasió.

Aquesta troballa és una de les novetats més destacades que aporta aquest llibre, l'obra màxima de la festa. Rumbo va voler mantenir aquest secret ben guardat i no el va revelar fins a darrera hora, cofoi per la seva descoberta encara pendent de validació. I és que malgrat que han estat molts els investigadors que han estudiat la Patum per escriure'n la història o aportar llum als aspectes més desconeguts, la festa encara sorprèn amb elements tan significatius com aquest cap.

La trama d'aquest nou capítol de la Patum comença entre els anys 1868 i 1872. En aquesta època es construeix la guita del carrer de les Canals, actualment carrer de Buxadé a cal Ticoy, l'obrador situat als baixos de cal Serraïs. Al llibre, Albert Rumbo afirma que "val la pena remarcar les referències facilitades pel doctor Antoni Gendrau." Segons aquest metge berguedà, "la guita xica o boja va néixer del treballador de cal Ticoy, situat a cal Serraïs (...) La part de fusteria es va fer a l'obrador del fuster Casafont, àlies Gegantó (...) El vestit el van confeccionar la senyora Cinta, esposa del Dr. Serraïs, i la meva besàvia -Ramona Subirana- amb roba de sacs, que van tenyir de verdós al tint de cal Farràs."