S'acosta el moment de canviar els rellotges. En aquesta ocasió, serà el torn per avançar una hora, de manera que diumenge a les dues de la matinada tornaran a ser les tres. Es guanyarà una hora més de sol, de manera que es farà de nit entre les 20 i les 21 hores, i l'alba es produirà més tard.

Una mesura que, des de fa uns anys, divideix els experts i entorpeix el ritme de vida de moltes persones, especialment els més grans, que no aconsegueixen habituar al canvi horari: problemes de son, de conciliació entre la vida laboral i domèstica i de concentració en el treball són els més freqüents. Les alteracions transitòries, com la distímia (estat d'ànim deprimit), somnolència, irritabilitat, nerviosisme i cefalees poden aparèixer en els primers dies.

L'adopció del canvi de fus horari es va produir ara fa un segle. Va ser una idea alemanya decidida en la Primera Guerra Mundial amb el mateix objectiu d'ara, encara que el context actual sigui, afortunadament, molt diferent. El propòsit era, i segueix sent, el d'estalviar energia, tant en electricitat com de combustibles fòssils.

La generalització de la mesura, amb els dos canvis horaris anuals (el de primavera i el de tardor), es va introduir el 1974 a causa del fort impacte de l'anomenada 'crisi del petroli', que va tenir el seu apogeu un any abans. Els països productors, integrats a l'OPEP, van decretar un augment de preus que va provocar una greu crisi econòmica. A Espanya, els efectes d'aquesta crisi es van notar durant la Transició, amb una gran pujada de l'atur.

Amb més llum solar al final del dia, s'estalvia en el consum d'energia, però cada vegada són més les veus que posen en dubte aquesta teoria. Ecologistes en Acció assenyala que no necessàriament té perquè ser així.

L'any 2010, l'organització va desenvolupar un estudi a Espanya en què analitzava el consum mitjà diari d'energia en els deu dies previs i posteriors als canvis d'hora durant tres anys. L'anàlisi subratllava que en quatre dels sis períodes estudiats va augmentar el consum d'energia amb el canvi d'hora entre un 2,2 i un 2,95%, mentre que només es va reduir en dues, un 0,03% en un 2,1% en l'altre.

D'altra banda, l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDEA) es mostra favorable a la mesura, però afegeix que cal estimular el "consum responsable" d'electricitat perquè aquests canvis tinguin realment l'efecte desitjat.

A Espanya, la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE) s'ha pronunciat en contra d'aquestes dues modificacions per ser contraproduents per a una efectiva conciliació de la vida laboral i familiar i reclama la volta del fus horari espanyol al del meridià de Greenwich, que marca una hora menys. Actualment, l'horari espanyol es regeix pel fus horari que passa per Berlín, una mesura provisional adoptada pel règim franquista el 1942 i que s'ha mantingut.