Dius que ja són set mesos?". El cardoní Dídac Flores (1992), assegut en una de les butaques del teatre Victòria després d'una funció matinal, explica que els dies han passat volant des que el setembre passat es va estrenar, novament, el mític musical Mar i cel. Ell ja l'havia vist, fa deu anys, al TNC. I si ara forma part del repartiment (com a Felip, duc de Lerma, caporal i leprós) és per la seva determinació: "sabia que hi havia càstings però jo no hi estava convocat, tot i que creia que, com a cristià, hi encaixaria". Així que, tot i els dubtes, va agafar el telèfon i va trucar a Miquel Periel -responsable de càsting i una de les tres potes de Dagoll Dagom, amb Joan Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella- i li va demanar una audició. Començava el viatge.

El del manresà David Pintó (1977) engega molt abans. Primer amb la direcció en la posada en escena del concert multitudinari Flor de Nit de Dagoll Dagom i, després, en la seva estrena com a ajudant de direcció de Joan Lluís Bozzo, a Super3, el musical. Una experiència que va funcionar tan bé que n'hi ha per repetir-la. A Mar i cel. Explica Pintó que fer d'ajudant de direcció és "com casar-te amb algú. O funciona o et divorcies. Ets les mans i la memòria extra del director perquè es pugui concentrar en allò que només ell pot decidir".

El Dídac s'havia preparat per als càstings de Ferran (el promès de Blanca) però, quan li van trucar per dir-li que aquest paper no era per a ell, es va tallar els cabells -rapat a l'u- i va dir a l'Orquestra Girasol que continuava amb ells. Al cap de tres dies, una trucada de Dagoll Dagoll oferint-li el paper de Felip li va obrir una altra perspectiva: "i jo pensant que si no feia de Ferran l'aventura s'acabava aquí! Vaig demanar una hora per anul·lar compromisos". Això sí, la gira d'estiu amb la Girasol, alternant assajos amb Mar i cel i dormint poc, la va fer: "s'ha de ser honest i complidor". Pintó es va incorporar en la segona ronda dels càstings, ja amb l'equip de direcció i producció. Era el seu primer gran musical i l'experiència, buscant un símil futbolístic, es traduiria a "jugar a primera divisió". Però el més preuat ha estat el convenciment de sentir-se "molt valorat per l'equip. Dagoll Dagom m'ha obert les portes de casa seva i m'he sentit part important de la família".

La relació de Pintó amb Mar i cel és especial. Va ser el primer musical que va anar a veure a Barcelona, el 1988. Tenia 12 anys. "Més que l'obra, recordo el viatge de tornada. Vaig pensar que alguna cosa havia canviat a la meva vida". Els dos primers CD que van entrar a casa seva van ser de Supertramp i de Mar i cel. Les cançons del musical han sonat centenars de vegades a casa". El Mar i cel del 2004 també va ser singular "amb companys meus dalt l'escenari, com Anna Moliner, amb qui després vam treballarar a Danny i Roberta... He viscut Mar i cel en tres etapes: infantesa, adolescència i, ara, quan l'he descobert per dins, des de les entranyes. És un regal, un somni fet realitat". Flores també recorda perfectament el muntatge del 2004 -en el seu primer Mar i cel tenia 12 anys, com Pintó. Li va "encantar" però, somriu, "jo no pensava fer musicals...".