Les pintures de l'absis central de Santa Maria de Mur, una església de la serra del Montsec a la comar-ca del Pallars Jussà, van emigrar fa gairebé un segle al Museum of Fine Arts de Boston i la major part de la resta van viatjar fins a l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya. Desvestit, el temple explica en les seves pedres nues un drama que l'escriptor Martí Gironell (Besalú, 1971) novel·la en el seu darrer treball de ficció, Strappo. Un títol que remet a la tècnica d'arrencament dels frescos murals que va despullar el romànic pirinenc, una història "que, si no l'expliquem nosaltres, no l'explicarà ningú". El darrer títol de l'autor del supervendes El pont dels jueus surt avui a les llibreries en plena recta final de la cursa de Sant Jordi.

"Tot hauria de tornar al seu lloc", afirma Gironell, llançant a l'aire una petició de màxims en el debat pràcticament irresoluble sobre la devolució de les obres d'art als espais per als quals van ser creades. Strappo és hereva de l'estupefacció que, fa cinc anys amb motiu d'una exposició que va muntar al MNAC, va crear en l'autor la descoberta del tràfec de la compravenda de pintures i objectes artístics de les empobrides parròquies dels Pirineus que va tenir lloc fa una centúria. "No eren obres catalogades, qui les volia arrencar, ho podia fer, i hi havia gent sense escrúpols que ho va fer", afirma.

Martí Gironell torna a l'època del romànic després de viatjar per la prehistòria en la seva penúltima obra, El primer heroi. "M'agrada reivindicar capítols de la nostra història que diuen com som, però són força desconeguts", comenta.

La redescoberta d'un estil amb mil anys d'història va tenir el seu punt d'inflexió en el viatge pels Pirineus que el 1907 van emprendre Puig i Cadafalch i el fotògraf solsoní Adolf Mas, entre d'altres, en una missió arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans que tenia la finalitat d'inventariar el patrimoni arquitectònic i artístic. Durant les dues dècades següents, aquell llegat va ser objecte de dues tensions contraposades: el mercadeig amb finalitats lucratives i el desig de la Junta de Museus de salvaguardar l'herència medieval pàtria.