Imma Cortina (Manresa, 1959), veïna d'Aguilar de Segarra, és mestra, des de fa molts anys, a l'escola de Fonollosa. Ha debutat en la novel·la amb Només ho saben les muntanyes (Cossetània), que va guanyar el 28è premi Sebastià Juan Arbó, convocat per l'Ajuntament de la Ràpita. Presenta el llibre avui (20 h), al Casino de Manresa. L'acompa-nyarà el filòleg Jordi Estrada.

Què significa tenir al mercat la que és la seva primera novel·la?

És acomplir un somni que em feia molta il·lusió. Havia anat escrivint, de forma intermitent, i em venia molt de gust embrancar-me en una novel·la per a adults. Vaig acabar-la el març passat, i pensava que em costaria trobar editor. Per això vaig buscar un concurs i tot ha estat molt fàcil. El setembre em van dir que havia guanyat i que l'editava Cossetània.

Com fa el salt dels contes i les obres de teatre per a l'escola a afrontar tota una novel·la?

Els contes també tenen la seva importància, i també he escrit contes per a adults, que m'han premiat. Però una novel·la és un projecte de molta més envergadura i, per fer-ho bé, vaig cursar narrativa i novel·la a l'Ateneu Barcelonès. Aprens moltes coses i l'ambient que hi ha et motiva molt.

La història s'emmarca a Montserrat. Quin vincle té amb les muntanyes?

A la nostra família tenim tradició d'anar a caminar a la natura, a la muntanya, i Montserrat ho tenim proper, amb una vegetació molt rica, les roques que captiven molt... És un entorn suggeridor amb l'afegit del monestir i els monjos, i el seu paper emblemàtic dins la cultura catalana. Donava per a una història d'intriga.

Situa la història al segle XVI i a l'actualitat. S'ha documentat a basament. Creu que la història dóna lliçons?

Sempre, el que passa és que a vegades som cecs i sords. I una de les coses que volia reflectir en la novel·la és que la història sempre es repeteix: explico una petita mostra de la relació colonialista de l'estat espanyol cap a Catalunya de fa més de 400 anys. A través del control del monestir volien influir en la política catalana. I és cert, perquè està documentat. Vaig topar amb la història del bisbe mort en estranyes circumstàncies i el personatge de fra Mateu Lloret. Ja tenia la trama, perquè la intriga sempre és un bon vehicle literari.