"Si no dius res és com si no existissis". Encara que respiris. Jordi Jet Serra parla de Clepton. La banda manresana que va irrompre amb força el 2007 amb la voluntat d'experimentar una línia indie en la música en català, que va treure al mercat de manera pràcticament ininterrompuda cinc treballs, entre ells dos LP (Seguint el joc, 2009, i Sentit Únic, 2011); que va fer desenes de concerts, que va guanyar premis, reconeixements... i que va desaparèixer de l'escena el setembre del 2012. La clatellada de la crisi i la producció sense descans van passar factura: "estàvem fosos", diu Serra. Fins ara.
Després d'uns anys en què les etapes vitals dels músics els van portar a ciutats diferents (de Girona a Torí passant per Tolosa i Manresa), el quartet que formen Xevi Collado Merino (veu, guitarra), Pau Lafoz Gasulla (bateria), Guillem Ubach Saura (baix) i Jordi Jet Serra Morales (guitarra) no ha renunciat a la seva marca personal. No van marxar. Es van aturar. I en el retorn, Clepton proposa al públic un viatge musical i visual: descobrir que hi ha dintre de la seva particular Matrjoshka. Sí, les nines russes.
