Europa s'escorxava de viu en viu en la primera de les dues guerres mundials que va patir en la meitat inicial del segle XX quan a Sallent es posava la primera pedra d'un temple del saber. Un edifici d'estètica dubtosa idèntic als que s'alçaven a Valls, Olot i les Borges Blanques com a punt de partida del pla de biblioteques populars que volia posar en marxa la nova Mancomunitat de Catalunya. Els quatre centres no van obrir portes fins al 1918 i serà d'aquí a tres anys quan l'actual Biblioteca Sant Antoni Maria Claret de la localitat bagenca celebrarà el centenari com es mereix, però la Generalitat ha aprofitat l'avinentesa per recordar enguany la fita de l'entitat presidida per Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917).

Anna Ribalta va deixar Barcelona per Sallent l'estiu del 1918 i es va instal·lar a la localitat del Llobregat com una de les sis llicenciades de la primera promoció de l'Escola de Bibliotecàries, un càrrec que va ocupar fins a l'abril del 1920. L'equipament era situat aleshores als afores del nucli urbà, en un paratge solitari que anys després es va connectar al poble amb un passeig que avui en dia és el parc de Pere Sallés. Ubicada al fons de l'espai, l'arquitectura primigènia, posteriorment modificada, acull el Centre de Cultura Joan Puig i Elias, on, entre altres col·lectius, hi ha l'emissora municipal de ràdio.

"Sallent ja tenia una biblioteca, en dependències municipals, amb un fons d'uns set-cents volums", explica Quim Crusellas, al capdavant del centre, actualment instal·lat a l'antiga fàbrica Torres Amat, des de fa dinou anys. "Però no era gaire consultada, i molts dels llibres que hi havia eren de temàtica tècnica", afegeix. L'únic dels quatre edificis que roman inalterat és el de la capital de l'Alt Camp. En canvi, l'enderroc va ser el destí dels que es van construir a Olot i les Borges Blanques.

Quim Crusellas recorda el trasllat a les instal·lacions fabrils de la família Torres Amat el 15 d'abril del 1998, procedent de la sala Vilà i Valentí, on des del 1989 es prestava el servei perquè la seu inaugural ja estava massa malmesa. "En aquell moment teníem una biblioteca capdavantera, però hem quedat enrere, ens fa falta espai", afirma.