La Catalana de Jazz va omplir de ritme el pati de la Casa Lluvià, dijous al vespre, amb un concert que va servir per celebrar els vint-i-cinc anys de rehabilitació d'aquest emblemàtic edifici manresà. Des de llavors, la Casa Lluvià és la seu de la delegació Bages-Berguedà del COAC, i els arquitectes impulsors ho van commemorar a ritme de jazz amb un concert gratuït i obert a tothom.
Amb un directe brillant i un diàleg de solos molt fluït entre tots els instruments, els membres de La Catalana de Jazz -provinents de La Locomotora Negra- de seguida es van posar el públic a la butxaca. La gent va ocupar totes les cadires que s'havien instal·lat a la zona més pròxima a l'escenari, i els qui van arribar més tard van haver de quedar-se drets a darrere. El pati va quedar totalment ple, amb una setantena de persones.
La banda, amb Marc Martín al piano, Jordi Casanovas al contrabaix, Pau Bombardó a la bateria, Toni Gili al saxo i Marc Trepat al trombó, va recordar grans clàssics jazzístics, com Cotton Tail, de Duke Ellington, i va combinar temes més lents, com la balada Body and soul, amb temes més rítmics, com St. ThomasTake the A Train.
Un cocktail dinàmic que va satisfer el públic, enlluernat amb els ornaments dels vents, així com amb les improvisacions prodigioses del pianista. Fins i tot el contrabaix i el bateria van tenir el seu moment de lluïment, amb uns solos rítmics molt aplaudits.
