Les memòries irades de Rotten

L'excantant de Sex Pistols publica un llibre en el qual rememora la seva vida i la seva carrera musical

23.07.2015 | 07:40
L´excantant de Sex Pistols, John Lydon, àlies Johnny Rotten

Torna «Joan el Podrit» amb una doble ració de soroll: es publiquen en castellà les seves memòries, La ira es energía (Malpaso, 2015), i l´exlíder dels Sex Pistols llança un nou àlbum amb la seva banda Public Image Ltd (PiL). Atents! El món tremola quan ressona el nom llegendari de Johnny Rotten. A punt de fer 60 anys, el també conegut en el seu passaport britànic com John Lydon torna a la carretera. Potser per això –o per fer caixa–, el cap del punk publica les seves memòries «sense censura», en les quals carrega amb ràbia i gràcia contra els seus enemics habituals i altres convidats.

Recopilem abans d´entrar en la difícil història d´aquest paio –ja milionari, més o menys– que va néixer el 1956 a Londres, que va viure una pobra infància com un personatge de Charles Dickens –«vinc de les escombraries», declara– i que va saltar a la fama universal per ser el cantant de la banda punk més cèlebre de l´univers: Sex Pistols. Ell va ser qui, en el 25è aniversari de la coronació de la reina Elisabet II d´Anglaterra, en el ja llunyà 1977, va popularitzar el vers «Déu salvi la reina i el seu règim feixista». I va ser detingut, apallissat, escopit, odiat i, sobretot, va aconseguir la glòria. Geni i figura.

En aquestes memòries, tornem a recordar les brillants anècdotes d´aquest egòlatra incorregible que ja va publicar fa més de 20 anys la seva primera autobiografia, titulada Rotten. No irish, no blacks, no dogs (reeditada oportunament ara, és clar). En aquest nou volum, de més de 600 pàgines, John Lydon va més lluny i confessa que la ira, la ràbia, ha estat l´energia ha mogut la seva vida. Per començar, ens situa al Londres de la postguerra on va emmalaltir de meningitis, una monja el va batejar com «el ximple» del col·legi i on ens raona que el catolicisme «és letal per als cantants» (?). Després arriba la substància. Rotten recorda la bosseta d´heroïna que la mare de Sid Vicius –el baixista ionqui dels Pistols– regalava al seu fill pel seu aniversari, fueteja la dissenyadora Vivienne Westwood o carrega contra el seu mànager ja mort, Malcom McLaren, que rep com a millor floreta que era «un fatxenda i un malparit». Sens dubte, som al davant d´una llengua viperina en estat irat. Però no cal escandalitzar-se: John Lydon va ser potser el primer britànic que va dir «merda» en un programa de la BBC (vegeu-ho a Youtube) i aquest «do de llengües» es destil·la en tota la seva biografia.

L´«avi» del punk reparteix cartes i sempre guanya. «Beyoncé, Rihanna, Jay-Z... Són tipus Las Vegas. En realitat, no hi ha molt més al darrere. Em deixen fred. La música als setanta va ser tan emocionant perquè hi havia coses molt diferents, no com ara», sentencia en el llibre. Aquesta actitud perdonavides es manté en tota la història, encara que la desimboltura i la gràcia a l´hora d´explicar-ho (amb la col·laboració del periodista musical de The Telegraph Andrew Perry) ens fan perdonar el permanent atac de superego tipus «qualsevol cosa que jo em posi és punk» o altres bestieses que apareixen en lletra impresa i sense complexos.

Bocamoll o heroi, Johnny Rotten dedica part del llibre a reivindicar el paper del seu grup PiL en el canviant món de la cultura popular. És una forma de defensar els seus quaranta anys de carrera per sobre del mite que, de forma bipolar, alimenta les pàgines parells d´aquestes memòries.

Aquest anecdotari vital –agre de vegades, amè sempre– és la fotografia d´un personatge popular que viu a Los Angeles i que, de forma irada, carrega contra tot el que es mou, respira o emet sons guturals. Doncs bé, a hores d´ara això encara és escandalós? Més aviat no. Encara que tampoc és per posar-se seriosos: ens trobem al davant de la verborrea d´un anti-Crist –Anarchy in UK– amb pinta de pocavergonya que, amb la seva actitud, figura i ganes de viure, ha canviat a moltes persones la forma d´entendre el món. I això no és poca cosa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema