Ja no ho podrà fer. La notícia de la seva mort és veritat i José Sazatornil, Saza, no podrà agrair el seu «bell» obituari, que ho serà, perquè forma part del cor d´una professió de la qual només el va apartar la pèrdua de la memòria de què, paradoxalment, sempre havia presumit. Diagnosticat d´una demència senil, Josep Sazatornil, nascut a Barcelona el 1925, va morir a Madrid als 89 anys.

Fa molts anys, va morir una persona amb el seu mateix nom i un diari va publicar una necrològica sobre l´actor. Ell mateix va trucar al diari per agrair l´obituari publicat perquè, recordava en l´homenatge que li van tributar els crítics espanyols el 2013, «els havia quedat molt bé».

En contrast amb els personatges que va brodar en pel·lícules com La escopeta nacional, de Luis García Berlanga, marcials, iracunds i intransigents, l´actor era «un amor» que sempre estava fent broma, disciplinat i discret «al màxim». Present en moltes de les grans pel·lícules del cinema espanyol, Saza va fer gaudir durant dècades el públic com a etern i genial actor secundari en una gran multitud de papers que el van convertir en un dels grans còmics del cinema i el teatre. Des que als 13 anys va pujar per primera vegada a un escenari, aquest còmic català va alternar durant la seva carrera d´actor el teatre i el cinema, però també va ser empresari de revista i autor de comèdies.

Premi Goya al Millor Actor Secundari el 1989 per Espérame en el cielo, d´Antonio Mercero, i Premi Nacional de Teatre José Isbert el 2005, entre d'altres, va recollir grans èxits en el cinema dels anys 60 i 70, amb repartiments inoblidables en films com Las que tienen que servir, al costat de Gracita Morales, i en teatre a Filomena Maturano, amb Concha Velasco. Casat amb la també actriu Carmen Serrano, amb qui va tenir una filla, el món de l´espectacle perd un dels seus grans còmics, un actor que s´acomiadava amb un «felicitats mil els desitja Sazatornil»