"És l'exposició més intensa, més dura, més colpidora que hem fet mai". El pare Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, va expressar ahir al migdia amb tan sentides paraules el terratrèmol que significa per al centre l'obertura d'una exposició del fotògraf Roger Ballen (Nova York, 1950). Trenta-cinc imatges de format quadrat en blanc i negre que pertanyen a diverses sèries, a través de les quals l'autor ofereix una mirada profundament personal de la misèria de les zones rurals i suburbials de Sud-àfrica, país que l'acull des de fa tres dècades i mitja.

Fortuna o fatalitat? L'inaprehensible morfologia del destí dóna nom a una mostra (Fate) que escapa de la dimensió purament documental per penetrar en el territori de la creació artística, fins al punt que "cada sèrie de Ballen és més abstracta que l'anterior", va apuntar Chus Roig, comissària de la Galeria Senda de Barcelona, coproductora del projecte.

Des del cop de puny visual de Recluse (2002), una fotografia en què un home fuma ajagut en un llit amb el cap dins d'una caixa foradada, fins al collage de Prayers (2011), una obra feta de rostres irreals, passant per la cruesa poètica de Memento Mori (2012), les imatges de Ballen recreen una paradoxa. La potència visual de la marginalitat es transforma entre les mans de l'autor nord-americà en un escenari acuradament preparat, que només al final del procés de composició pren forma gràfica.