Moià va fer un viatge en el temps ahir al vespre i es podia confondre amb les millors sales de Chicago o Nova York de la segona dècada del segle XX. El jazz que fa balancejar les cames i els braços, les cambreres dels bars de la plaça del Colom amb el llaç i amb vestits de l'època, i tot de parelles ballant amb moviments animosos i amb les rialles dels feliços anys vint. La primera trobada de lindy hop que es celebrar a Moià tenia tots els ingredients per satisfer les persones que s'han enganxat al ball de moda. Persones d'arreu de la Catalunya Central es van apropar per moure's al ritme de swing i molts per veure un ball que va convertir la vetllada en un espectacle.

Teresa Vinuesa estava indecisa quan la veu melosa de Daniela de Zabaleta, la cantant del conjunt barceloní Storyville Jass Band -una institució a l'hora de participar en esdeveniments com els d'ahir-, va entonar les primeres lletres. Venia de Vilassar de Mar només per ballar, així que finalment s'hi va atrevir. "Vaig assistir a l'exhibició de fa un any a Moià i vaig quedar impressionada. Des de llavors n'he anat aprenent i ara vinc en aquesta trobada per demostrar que ara en sé", explicava abans de contagiar-se per la música.

"Hi ha molt nivell en algunes parelles", assegurava un dels organitzadors de la trobada, Moi Jordana. "Un dels objectius és crear més afició pel lindy hop i que més gent vingui a les classes", afegia un altre dels organitzadors, Oriol Picas. Les seves respectives parelles, Carla Alabern i Elena Cabello, es fixaven abans de l'actuació quants dels assistents portaven vambes Victoria. "Són les que fan servir moltes persones a l'hora de ballar i així podem deduir qui ha vingut a ballar", asseguraven. Finalment tot de parelles van exhibir els seus moviments.

Darrere del lindy hop hi ha molt més que passos a aprendre. Hi ha històries personals i fins i tot naixements de noves amistats i relacions de parella. "La vaig conquerir ballant. Jo ja feia lindy hop, però en vaig aprendre més per mostrar que en sabia i la vaig animar a ballar", comentava entre cançó i cançó Carles Galán, d'Hostalets de Balenyà. "I li va funcionar perquè actualment som parella i no parem de ballar", contestava la berguedana Monste Vilà.

S'hi veia, sobretot, joves. Però gent de totes les edats s'atreveixen a seguir el ritme de la música amb els moviments coordinats, tot i improvisats, del lindy hop. És el cas de Miquel Vilar, de 60 anys i provinent de Centelles. "Fa un any que vaig a classe amb la meva dona i ara assistim a tot d'esdeveniments com aquest. És molt divertit i has d'anar canviant de parella", deia. A la mitja part, alguns dels 200 curiosos que hi havia, van fer els seus primers moviments amb una petita classe d'on segur que van sorgir nous bojos pel lindy hop.