El poble de Capellades en primer terme i la silueta del temple del Tibidabo emergint boirós a l´horitzó. Clara Ràfols i Aparicio obre la finestra i respira la tranquil·litat d´un xafogós dia d´agost que es manifesta en un paisatge verd clapejat de pausada vida urbana. Divendres va tenir constància que part del llegat del seu tiet, el reconegut pintor català Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923-2009), s´estava venent al mercat dels Encants de la capital catalana, i des d´aleshores «he preferit no llegir gaire la premsa ni mirar la televisió perquè em fa mal al cor». Un veí de la localitat anoienca, l´escriptor Joan Pinyol, que era a l´indret per casualitat, va alertar de la dispersió d´aquest patrimoni el mateix 31 de juliol en un missatge a la seva pàgina de Facebook, i l´endemà el tema ja omplia pàgines i minuts als mitjans informatius.

Què va pensar divendres?

Em va arribar alguna cosa del que estava passant i em va saber molt greu, em va fer mal.

No tenia ganes d´anar als Encants?

Veure-ho en directe m´hauria posat encara més trista.

Va tenir l´oportunitat d´accedir al material abans que arribés al mercat?

Els tiets vivien en un pis de lloguer de l´avinguda República Argentina, a Barcelona. Primer va morir el meu oncle, el 2009, i després la tieta, Maria Girona, el març passat. Les nebodes d´ella, Margarita i Pola Fuchs Girona, en són les hereves per decisió testamentària, i van decidir no mantenir el pis. Per això, l´havien de buidar. Jo visc al davant, i els vaig demanar que si alguna cosa havia d´anar al contenidor, m´agradaria que m´ho regalessin a mi. Elles em van comentar que em donarien tot el que era del meu avi, Albert Ràfols Cullerés, que també era pintor, perquè per a elles no tenia cap valor econòmic ni sentimental. La resta, però, ho van vendre tot.

I una d´aquestes persones que buiden pisos ho va subhastar als Encants, on un dels paradistes ho va adquirir per vendre-ho. Però pel que s´ha vist en una de les fotografies que s´han publicat, també hi va anar a parar un quadre de Ràfols Cullerés on es veu la dona de l´artista, és a dir, la seva àvia, fent puntes.

Els devia passar per alt a les nebodes i va anar a parar als lots que van vendre. És un quadre que havia vist sempre a la casa del tiet, i ara... Jo no tenia sis-cents euros per comprar-lo.

La fundació creada a Capellades per donar a conèixer la trajectòria de Ràfols-Casamada i Maria Girona ha rebut material que hi havia al pis?

Una dotzena de caixes, amb llibres, catàlegs,... però no hi ha obra pictòrica. Sé que les nebodes van oferir el material a diverses institucions, ho han explicat elles mateixes, però no els van fer cas.

Des del mes de maig, la Fundació Perramon, de Ventalló (Alt Empordà), exhibeix 62 obres d´Albert Ràfols-Casamada cedides durant cinc anys per les hereves. És part del llegat de 258 obres que s´estaven en un magatzem. Vostè també va rebre obra del seu tiet per herència?

Sí, em va tocar una quarta part del total. Són teles i obra en paper.

Té intenció de fer una exposició per donar-ho a conèixer?

M´he mogut, però la crisi no hi ajuda gens. He cedit una peça al Museu Nacional d´Art de Catalunya per a l´exposició Del segon origen. Arts a Catalunya, 1950-1977, i sé que el museu té previst fer una retrospectiva de la seva obra.

La iniciativa de crear una fundació a Capellades va partir de l´Ajuntament, a final del segle passat, i va satisfer els seus tiets. Malauradament, però, mai va tirar endavant. En quin punt es troba la qüestió?

Força encallat, però ahir (en referència a dimarts) vam fer una reunió de tres hores. Tot aquest enrenou ha fet que el departament de Cultura s´hi hagi interessat, i sembla que hi ha ganes de reprendre el projecte.

Aquesta voluntat es concreta d´alguna manera? La cèntrica Casa Bas, que va comprar l´Ajuntament fa una dècada i mitja, continua tancada.

El propòsit inicial era arreglar tot l´edifici per ubicar-hi la seu de la fundació. Però eren, i són, molts diners, francament no sé quants, però mai hi ha hagut el pressupost necessari per tirar-ho endavant. La intenció és arreglar-ne una petita part ara i, en el futur, ja es veurà. De ganes no en falten, i el nou alcalde, Aleix Auber, està molt entusiasmat amb la idea.

Van prendre algun altre acord?

Sí, a la tardor celebrarem els quinze anys de la constitució del Patronat de la Fundació amb un acte en el qual es donarà a conèixer el projecte, s´exposarà material, hi haurà lectura de poemes...

Qui forma el Patronat?

El president és el meu germà Marc. També hi ha el Ton Pons; el nou alcalde de Capellades, Aleix Auber; Margarida Sugranyes, de la Casa Bas; Joan de Muga, de la Galeria Prats; i jo mateixa.

Sembla que l´afer haurà ajudat a reivindicar la situació de bloqueig de la fundació.

Després de la vergonya i la indignació, potser sortirà alguna cosa bona de tot això.

Al final, si tot s´enllesteix com cal, s´acabarà fent justícia al lligam d´Albert Ràfols-Casamada amb Capellades.

L´àvia va comprar la casa del Pla de la Garsa a uns parents quan jo tenia un any, ja en fa cinquanta, i sé que als tiets els agradava molt venir al poble. Ja de grans, sobretot, hi van passar moltes estones.