La lluita ancestral dels kurds per sobreviure

L'editorial manresana Tigre de Paper tracta en un dels seus assajos l'evolució d'un poble de plena actualitat pel conflicte armat de Síria

11.08.2015 | 07:49
Jordi Vàzquez, autor del llibre de la firma manresana Tigre de Paper.

a descobrir els kurds d'adolescent. El barceloní Jordi Vàzquez fullejava un llibre sobre les nacions sense estat i es va topar amb les fotografies d'uns guerrillers amb turbants sobre uns cavalls que li van cridar l'atenció i el van fascinar, com totes les bones històries d'aventures que deixen bocabadats els nois que encara no han entrat de ple en la joventut. Aquella història, però, era real i el va anar atrapant de mica en mica perquè al darrera s'hi amagava el patiment històric i l'esperit combatiu perpetu d'un poble i d'un territori, el Kurdistan. Des de la distància, a Catalunya, Jordi Vàzquez ajuda la causa Kurda tot difonent els seus anhels i les seves reivindicacions. El resultat és el llibre Kurdistan, el poble del sol, que va editar la firma manresana Tigre de Paper, que engrandeix l'esperit combatiu que caracteritza l'editorial, coneguda per treure llibres amb un punt de vista crítica del món.

Els kurds sempre han trobat el seu paper en els mil i un conflictes de l'Orient Mitjà. En alguns moments, represaliats o oblidats per Occident i en altres èpoques «amics a ultrança de la llibertat» –depenent dels interessos de les grans potències mundials– els kurds tornen a estar de plena actualitat per la seva lluita contra l'Estat Islàmic i els recents atacs de l'exèrcit de Turquia contra posicions kurdes. Kurdistan, el poble del sol és un assaig de la història política d'un poble que porta segles resistint i sobrevivint enmig de grans civilitzacions. «Des de l'any 600 abans de Crist hi ha els perses; des del 600 després de Crist, els àrabs; i els turcs apareixen a l'any 1.200. Són tres poders que xoquen just en el punt on viuen els kurds. Estan enmig de tres bèsties», destaca l'autor del llibre. Una situació que es complica quan després de l'esfondrament de l'Imperi Otomà, un cop el món hagués assistit estupefacte al cataclisme de la I Guerra Mundial, els britànics van dissenyar el mapa de l'Orient Mitjà oblidant-se dels kurds, que es queden sense estat i es troben atrapats a les fronteres de Turquia, Iran i els estats artificials de Síria i Iraq.
Vàzquez no ha parat de viatjar per descobrir els kurds i aprendre cada cop més de la seva lluita històrica. Volia saber com aquesta comunitat humana, amb tradicions tan arrelades, ha conservat la seva identitat al llarg dels segles. «El que he après, i es fa palès en el llibre, és que, malauradament, sense una resistència armada hagués estat impossible que sobrevisquessin. Per altra banda, també ha estat bàsic tenir unes conviccions profundes per no desaparèixer i, finalment, no aferrar-se en dogmatismes. En aquest darrer punt vull destacar que els kurds no són dogmàtics i evolucionen. El PKK, per exemple, van abandonar el marxisme. En general, els kurds creuen en la diplomàcia per buscar suports», afegeix Vàzquez.

«Els kurds estan vivint la millor situació dels darrers dos segles. Han aconseguit més diputats que mai al parlament de Turquia i a Iraq ara gaudeixen d´una entitat autònoma amb molta força amb un parlament propi», indica. No vol oblidar que als anys 80 a Turquia estava prohibit autoanomenar-se kurd i que el conflicte dins les fronteres turques va deixar 40.000 morts i 8.000 presos polítics. A l´Iraq de Saddam Hussein l´operació al-Anfal va eliminar entre 50.000 i 182.000 kurds.

L´autor del llibre no és historiador ni té una formació en geopolítica. «Sóc comptable, però és que tot és economia i números. Un polític sense una bona base en matemàtiques i economia es perd moltes coses importants que passen al món», assegura. Vàzquez, però, sempre ha estat interessat per les lluites socials, les revoltes populars i pel destí de les nacions, sobretot la de Catalunya. De fet, és el segon llibre que escriu. L´anterior portava per títol El moviment nacional escocès.

El pròleg del llibre ha anat a càrrec del destacat dirigent de la CUP Quim Arrufat, un defensor de la causa kurda. L´autor del llibre a més és membre fundador de Kurdiscat, una entitat catalana que difon els objectius de la lluita kurda. I té una teoria: «si totes les nacions del món tinguessin el seu espai, potser s´acabarien les guerres».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema