El jaciment arqueològic estava documentat, però no se sabia en què consistia. Ningú li havia prestat atenció. De fet, tan sols en sobresortia un tros de paret caigut i una rasa oberta, una antiga trinxera de la guerra civil, ja que el cim està situat en un punt estratègic, als peus de l'antic camí de Vista Pirineu. Als responsables del Museu de la Història d'Artés Pare Faure, impulsors de l'excavació al serrat de la Cabra d'Or, també els esperonava la llegenda (popular en altres indrets, com a Moià, que precisament ahir la recreava), que explica que, en època medieval, uns lladres van robar a uns viatgers unes monedes d'or i les van enterrar, embolicades en pell de cabra, en un lloc perfecte: dalt d'un turó des del qual es podien veure set campanars. La recerca del tresor ha estat constant al llarg del temps, i en aquest mateix indret hi havia un forat: senyal que s'havia intentat trobar-lo.

Ara, després de dues campanyes d´excavació arqueològica, a càrrec de l´empresa Arqueòlegs.cat, amb seu a Artés i que té professionals implicats en el museu local, s´ha posat al descobert una torre de l´alta edat mitjana (segle XI, segons el tipus de construcció i la ceràmica trobada) que feia tasques de vigilància i que es pressuposa que formava part d´una xarxa estesa al llarg de la vall de la Gavarresa per avisar, a través de fogueres, de ràtzies musulmanes. La construcció és de grans dimensions: fa 13 m de llargada per 7 d´amplada, i els 2 m de gruix dels murs perimetrals fan estimar que devia fer entre 15 i 17 m d´alçada, explica l´artesenc Òscar Trullàs, director de l´excavació. Apunta que és «un bon lloc per dominar la vall fins a Prats de Lluçanès».

A més, a mesura que avancen els treballs, es va evidenciant que a la torre inicial s´hi van fer afegits posteriors. A l´interior del perímetre de la torre hi ha una paret, del tipus opus spicatum, que divideix l´espai en dues habitacions. També hi ha annexos exteriors, com una possible escala i més murs. Tot plegat fa que la previsió inicial de treballar-hi quatre o cinc anys possiblement s´haurà d´allargar, perquè encara falta treure material fins a dos metres de profunditat. «Potser trobem anteriors construccions visigodes o romanes: cisternes, enterraments... Ja es veurà», va deixar anar Trullàs. És una possibilitat, perquè a la plaça Vella d´Artés, on hi ha vestigis des del segle IX, està ben documentada la conquesta i repoblació per part del comte Guifré, «però no ens surt per enlloc la torre, que no pagava censos i que pot ser fins i tot anterior». També caldrà fer recerca documental, assenyala.

En els treballs d´enguany, que hauran durat dues setmanes, hi han participat 24 persones d´arreu de la Catalunya Central. L´excavació es fa amb el suport de la família Bitriu, del mas de la Sala, propietària dels terrenys.