L'actriu María de los Ángeles López Segovia, més coneguda com a Lina Morgan, ha mort als 78 anys a Madrid, segons ha informat l'Acadèmia de Cinema.

Morgan ha mort en el seu domicili de la capital, la ciutat que la va veure néixer el 20 de març del 1937. Filla d'un sastre i una mestressa de casa, va començar una carrera com a artista des de molt petita. De fet, als 11 anys, en acabar l'educació primària va començar a estudiar ball clàssic espanyol.

Pepe Cabo, representant del món de l'espectacle, va copsar els seus ulls en ella quan va fer 13 anys per passar a formar part d'una companyia infantil, 'Los chavalillos de España'. Aquí va començar la relació amb la interpretació Morgan, que llavors desconeixia que passaria la majoria de la seva vida fent riure les famílies espanyoles.

Segons explica l'Acadèmia del Cinema, ha tingut èxits "rotunds" en cinema, teatre i televisió, mitjà al qual es va dedicar en cos i ànima els últims anys de la seva trajectòria artística.

En integrar-se en la companyia de revistes Colsada als 16 anys, va començar a treballar com a ballarina del repartiment de la vedet Maruja Tomás. Va arribar a falsificar la seva data de naixement per ingressar al cos de ball. El 1956 li van oferir substituir Mercedes Llofriu, moment en el qual adopta el pseudònim Lina Morgan.

L'Acadèmia explica que corria la meitat de la dècada dels cinquanta i Lina Morgan, ja com a vedet de revista, treballava amb Tony Leblanc, Manolo Paso o Miguel Gila. Es fixen en ella per al cinema i va donar els seus primers passos al cel·luloide al costat d'un Leblanc director ('El pobre García'), Jess Franco ('Vampiresas' 1930) i Rafael J. Sàlvia ('Una tal Dulcinea'). També va ser l'inoblidable Mari Loli a 'Las que tienen que servir' -secundària de luxe en una producció en la qual va compartir planter amb Concha Velasco, Amparo Soler Leal, Manolo Gómez Bur, Alfredo Landa i José Sazatornil-.

Estrella de la comèdia al cinema dels 70

Les seves aparicions a diversos Estudio 1 -'La chica del gato' i 'El landó de seis caballos'- van fer que fos requerida com a protagonista a la pantalla gran. 'Soltera y madre en la vida' (1969) i 'La tonta del bote' (1970) van ser els títols en els quals va començar a percebre's que Lina Morgan es convertia en una còmica de les de sempre, estimada i seguida per tota la família.

Començava també a dibuixar el rol que assumiria a moltes de les produccions de la seva biografia artística: "el sempitern personatge de dona inculta capaç de regirar situacions complicades gràcies a la seva intuïció i a una gràcia de tall caricaturesc i esterotipat", tal com resa el Diccionari de Cinema Espanyol, editat per l'Acadèmia de Cinema i dirigit per José Luis Borau.

A partir dels setanta va estar en vuit comèdies dirigides per Mariano Ozores on va continuar explotant les fórmules d'humor que l'havien portat a l'èxit. El 1975, any de la mort de Franco, es va acomiadar de la pantalla gran dirigida per Rafael Romero Marchent a 'Un dia con Sergio'. Sorprenentment, vint anys després, va tornar al món del cel·luloide amb 'Hermana, ¿pero qué has hecho?', de Pedro Masó. Acompanyada de Tote García Ortega i José Manuel Cervino, va interpretar una monja atracadora de banc i la seva germana bessona.

Teatre i televisió

El 1978 lloga amb l'ajuda del seu germà, l'empresari José Luis López Segovia, el Teatre La Latina de Madrid, símbol emblemàtic de les taules en el seu barri. Cinc anys després, el compra per 127 milions de pessetes al seu antic propietari, Matías Colsada. Els seus èxits van portar TVE a rodar versions d'algunes de les seves obres per a la petita pantalla: 'Vaya par de gemelas', 'Celeste no es un color' i 'El último tranvía'.

El 1994 va ser un dels fitxatges estrella d'Antena 3 per a la sèrie 'Compuesta y sin novio'. Després d'aquest serial, va tornar a la cadena pública de la mà de Valerio Lazarov a 'Hostal Royal Manzanares', sèrie que no va deixar de recol·lectar èxits en quatre temporades reunint davant del televisor en el seu últim episodi 7.332.000 espectadors.

Després d'aquest èxit gairebé sense precedents de la ficció espanyola, Morgan es va embarcar a altres produccions televisives que no van tenir tant recorregut, com 'Una de dos', 'Academia de baile Gloria' i '¿Se puede?'. Es va anar retirant del que havia estat el seu ofici a poc a poc, apareixent esporàdicament a sèries com 'Aquí no hay quien viva', 'A tortas con la vida' o 'Escenas de matrimonio'.

Va mantenir la propietat del Teatre La Latina fins al juny del 2010, mes en el qual es va decidir a vendre'l al grup català Focus a canvi de 7'5 milions d'euros, un despatx i una llotja tota la vida al temple de l'escena al qual tants anys havia dedicat.

En vida va ser una personalitat artística molt reconeguda recollint guardons com el Fotogrames de Plata, tres TP d'Or, l'Antena d'Or de Teatre, un Premi Ondas, el Miguel Mihura, la Medalla d'Oroal Mèrit a la Feina i la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.