Pintor de raça com era, a Josep Vila Closes (1921-2005) no li va agradar gens ni mica que un agent de l'autoritat li prohibís exercir la seva passió al carrer perquè no disposava del permís pertinent. Però aquestes coses passaven a la Manresa del 1954, i l'artista va recórrer al batlle Juan Prat Pons que, amb data del 24 de març, va respondre per carta a l'artista comunicant-li que "esta Alcaldía no tiene inconveniente en que retrate los paisajes urbanos, siempre que ello no altere el buen orden de la circulación. Por lo tanto, tiene mi permiso para pintar en la vía pública". Aquesta epístola administrativa s'exposa en una vitrina de l'exposició Vila Closes. Un home i un artista lliure, que s'inaugura avui al vespre (20 h) a la sala gran del Centre Cultural el Casino de Manresa amb la vocació d'oferir un itinerari cronològic, temàtic i emocional per la vida i l'obra d'un dels grans noms de la pintura manresana del segle XX.
"El mar i el camp, els patis, els racons, la ciutat de Manresa, els pobles on participava en concursos de pintura ràpida, ...". L'obra de Josep Vila Closes és ingent, i l'enu-meració que en fa la seva filla Roser és un compendi de les inquietuds temàtiques que plasmava a la tela. "Per a ell, era molt important pintar a l'aire lliure", afegeix. De la darrera exposició que es va realitzar a Manresa, fins ara l'única després de la seva mort, el 14 d'abril del 2005, va tenir lloc el 2006 al cafè-restaurant Via Fora! Més enrere, són de destacar la que va tenir lloc el 1992 a la Sala La Plana de l'Om de la Fundació Caixa Manresa, la del 2001 al Centre Cívic Selves i Carner amb motiu de la concessió a l'artista de la Medalla de la Ciutat i la del 2003 a la seu del Passeig Pere III de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona.
