Qui era Draculino? El seu nom apareix escrit unes quantes vegades, aquí i allà, amb frases tan poc esperançadores com "Draculino Draculino no te duermas" i "Draculino pelao es un cagao". La identitat de l'individu que va merèixer aquest mal nom difícilment sortirà a la llum, un enigma que també podria afectar els motius pels quals l'apel·latiu es pot llegir a la paret d'una escala que porta al segon pis de l'edifici de la Via de Sant Ignasi de Manresa que en el seu moment va ser una escola i ara acull les dependències del Museu i l'Arxiu comarcals. En aquest cas, però, el misteri queda resolt gràcies a la Descoberta que l'equipament va organitzar ahir a la tarda: durant part del segle XX, aquest casal originàriament fundat al XVIII per jesuïtes va ser un apèndix de la caserna del Carme. Les inscripcions que es van presentar ahir no són sinó guixades de militars amb moltes hores d'avorriment.
L'Associació per al Museu Comarcal de Manresa realitzada dos cops cada any, coincidint amb les celebracions de la Llum i de la Festa Major, la descoberta d'algun element del seu fons que no forma part de l'exposició permanent del centre. En aquesta ocasió, els assistents a la jornada convocada per ahir a la tarda van quedar d'allò més sobtats amb la sorpresa que els esperava. Convidats a pujar fins al nivell del segon pis per una escala que habitualment no està oberta al públic, els concurrents van escoltar les explicacions de la insòlita troballa en veu de l'historiador i arxiver Josep Carles Robert i de la presidenta de l'Associació, Queralt Casado.
