Rafel Nadal s'allunya literàriament de les històries familiars i publica La maledicció dels Palmisano (Columna), una novel·la ambientada en un poble del sud d'Itàlia on el destí de dues famílies queda unit per sempre quan dues vídues de guerra es conjuren contra la maledicció dels homes del clan dels Palmisano. En una entrevista, Nadal assegura que la novel·la mostra com el destí "existeix" però es pot modificar a través de la "suma de petites voluntats". L'escriptor ha avançat que no descarta fer una tercera part de les novel·les Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany, basada en la situació de la petita burgesia després de la crisi.
Nadal ha esbossat en les dues últimes novel·les un retrat d'una part de la història de la societat catalana. L'autor torna a aparèixer entre les novetats literàries sense el referent familiar, però la inspiració per a la nova novel·la també la va rebre d'una experiència personal.
La maledicció dels Palmisano se situa en un poble del sud d'Itàlia i narra la història dels Palmisano i els Convertini, dues famílies lligades per sempre quan Donata i Francesca, dues joves vídues de guerra, es conjuren contra la maledicció que persegueix els homes Palmisano. L'obra, que posa en relleu un bombardeig a la població de Bari poc conegut històricament, se centra en les peripècies de Vitantonio, el darrer representant masculí d'una nissaga familiar trencada per la mort durant la Primera Guerra Mundial de tots els homes de la família.
Segons Rafel Nadal, la novel·la parla de les passions humanes, del destí i de la guerra. Una història que deambula entre la I i la II Guerra Mundial i que també es trasllada a la guerra civil. L'interès per escriure sobre els conflictes armats li ve de lluny. "La guerra treu el millor i el pitjor d'un mateix", explica. I creu que la violència de la guerra extreu la covardia o la valentia que un creu que no té i d'una manera "molt més radical".
El periodista parteix de la idea que el bàndol d'un conflicte el tria a un i no a la inversa, però el llibre versa sobre la idea que la llibertat individual i la responsabilitat personal es pot exercir. "De la responsabilitat personal neix la lluita contra el destí, que no el regira del tot però el condiciona", conclou. Precisament, per a Nadal, és la voluntat i la suma d'actuacions dels protagonistes de la història la que esdevé una "arma" contra "la maledicció i el destí".
El llibre, però, també és una doble història d'amor. D'una banda, el maternofilial i, de l'altra, un de passional. "L'amor és la primera passió humana, la que condiciona les nostres vides i una de les grans forces de la humanitat", apunta Nadal.
Malgrat el distanciament contextual, l'escriptor assegura que possiblement tornarà a un univers familiar per explicar en quina situació ha quedat la burgesia catalana, de la qual parlava a Quan érem feliços, passada la crisi econòmica. Nadal justifica el canvi de context de la novel·la per la necessitat d'allunyar una història sobre bàndols i actituds individuals de Catalunya per evitar que el lector "prengués partit. Volia una reflexió més pausada, més de fons, sense passar-ho pel filtre del que passa a casa nostra".
