La Fura dels Baus ha escollit Vic per preestrenar Free Bach 212, una interpretació lliure de la partitura original de la Cantata dels Pagesos de Johann Sebastian Bach. La idea original i el guió han estat a càrrec de Miki Espuma i David Cid, amb la direcció musical de Pavel Amilcar, Thor Jorgen i el mateix Espuma. Amilcar destaca que el seu treball ha estat fer una reinterpretació de l'obra de Bach a partir de criteris històrics que els han permès conèixer com s'interpretava la música de l'època. Però per portar l'obra a l'actualitat, els autors han barrejat el barroc amb músiques electròniques i flamenc.

Les funcions de preestrena de Free Bach 212 seran dues, a l'església de la Pietat de Vic. La primera ja es va fer ahir i la segona tindrà lloc avui (22 h). En aquest espectacle, que és una programació especial de L'Albergueria, el Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic, hi col·labora Stagnum, el cicle cultural del monestir de l'Estany. Les entrades es poden comprar una hora abans de la funció, a un preu de 15 euros.

Johann Sebastian Bach va escriure més de 200 obres de temàtica religiosa i només 25 cantates profanes. D'entre les no religioses, n'hi ha de temes populars, socials, de caça o de mitologia grecollatina. Un dels directors del projecte Free Bach 212, David Cid, explica que precisament La Fura dels Baus es va fixar en una d'aquestes últimes, la Bauerkantaten (Cantata dels Pagesos), amb l'objectiu de portar-la a escena.

Cid indica que la Cantata dels Pagesos és una paròdia d'un poble de la Saxònia que celebra una festa d'homenatge al seu cacic i recaptador d'impostos, estrenada el 1742. Amb la utilització de cançons i danses populars, barrejades amb estructures de cort noble i la insinuació de seduccions als plaers de la carn i l'alcohol, la Fura dels Baus entén que Bach estén una mà que travessa 273 anys per convidar la gent a la taula en una cantata que acaba en una taverna on la cervesa és el beuratge unificador.

Així és com la Fura dels Baus i Divina Mysteria atenen els espectadors com a comensals, aportant noves cruïlles interdisciplinàries on les músiques electròniques, la imatge multimèdia, el flamenc de Ginesa Ortega i una poètica contemporània volen resignificar al públic actual un precepte atemporal i inherent a la cantata, el de commoure i delectar sense barreres ni limitacions.