E
s pot sentir cada dia qui sap quantes vegades en tota mena de programes de debat o divulgació de ràdio o de tele. L'entrevistador/a o un dels entrevistats, a la primera de canvi, va i li fot: "Perquè ens entengui la gent normal, això...". I llavors l'entrevistat procedeix a explicar-nos el mateix que deia però amb presumpció d'infal·libilitat.
A vegades ho acaben d'arreglar amb alguna galindaina coma ara "la gent que no està tan informada", o "la gent del carrer", que en el fons ens menysprea a tots per igual, però almenys em permet identificar-m'hi sense posar-me a riure ni a plorar. Les dues primeres expressions em deprimeixen de mala manera, perquè em consta que "normal" no n'he estat mai en cap sentit, i perquè no entenc qui decideix quanta informació (i de quin color) necessito jo, o tu, estimada lectora, per comprendre una situació i extreure'n un criteri propi.
La gent normal, i em sembla molt normal, no entenem que al planeta Terra es produeixin aliments de sobres per alimentar TOTHOM, i que la misèria encara sigui necessària per no desballestar el mercat mundial i arruïnar les borses. La gent normal no entenem, i perdoneu la redundància, que els mercats/borses internacionals siguin infinitament més importants que la gent normal. Perquè els que es foten de gana, o moren en guerres, guerrilles i guerretes cada dia més nombroses i salvatges, encara que tinguin mosques als ulls i febre a la sang, encara que suportin membres amputats i traumes de per vida, mentre vida els quedi, també són gent normal. O no? Normal com els que sobrevivim en aquest racó de món, definitivament no, perquè encara ens podem entretenir escrivint articles tan inútils i poc informats com aquest.
O sigui que matem-ho: el primer pas per canviar el signe de la globalització, que havia de ser la salvació dels desgraciats i l'únic que ha aconseguit és escampar la plaga, és eradicar els infal·libles. Si volen defensar dogmes irrefutables s'han de dedicar a la religió, on encara hi ha gent que se'ls empassa.
