Antoni Vilà (Berga, 1940) treu a la llum Cultiu de garrofer, un llibre que recull tots els jocs de garrofes que ha presentat al concurs d'aquests versos satírics que es reciten durant les representacions dels Pastorets de l'Agrupació Teatral La Farsa de Berga. No es tracta, únicament, d'una recopilació dels textos, sinó que Vilà els ha complementat amb una contextualització que explica -quan és necessari- d'on neixen els versos i a quin fet de l'actualitat fan referència perquè tothom pugui entendre'ls. El llibre el presentarà divendres a les 8 del vespre a la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet acompanyat de l'amic Toni Gol.

Vilà porta als gens el teatre, que va heretar del seu pare. Durant un grapat d'anys va interpretar el paper de Garrofa a El bressol de Jesús de Serafí Pitarra que La Farsa presenta a Berga cada Nadal. Quan va deixar el personatge, després de molts anys havent estat l'encarregat de recitar els versos guanyadors al concurs, va atrevir-se a presentar-s'hi. Les garrofes són el segell distintiu dels Pastorets de Berga. Anualment s'organitza un concurs en què s'escullen les millors. Es llegeixen quan en Garrofa torna de l'infern i explica tot el que hi ha vist. És en aquest moment quan, a partir del vers, es fa un repàs satíric de fets i personatges de la vida social i política en clau internacional, nacional i, especialment, local. A través de la ironia, i a vegades de l'exageració, els autors es permeten algunes llicències per dir tot allò que segurament no dirien en públic o que potser ni pensen. De fet, tal com vol deixar clar Vilà, "quan escrivia les garrofes, ho feia reflectint com pensaria i ho diria el personatge, no jo com a Antoni Vilà".

Diu que la seva trajectòria al certamen ha estat "poc prolífica", però dels deu treballs que ha presentat entre el 1976 i el 2011, tots han estat premiats menys un. Aquests textos de quaranta-quatre quartetes -que segueixen una estructura mètrica i de rima- són els que formen part de Cultiu de garrofer (La Patumaire Edicions). Perquè tothom pugui interpretar els textos i entendre'ls, l'autor n'ha fet una revisió incloent-hi notes que expliquen a què fan referència. "Les primeres garrofes són dels anys 70 i parlen de temes locals i nacionals que molta gent no recordarà, o fins i tot alguns potser ni havien nascut", relata. És per això que aquests comentaris són la clau perquè els versos no perdin frescor i puguin transmetre el missatge irònic i satíric -en la majoria de casos- al lector.