Woody Allen compleix 80 anys. I ho fa, tal com en ell és constant des de fa dècades, amb nous projectes sobre la taula però amb la novetat que en aquesta ocasió un d'ells -la sèrie de sis capítols que prepara per Amazon Studios- no està destinat a la gran sinó a la petita pantalla.

A l'espera de veure què tal es desembolica Allen en un mitjà que, especialment com a guionista, no li és totalment aliè però que està lluny de ser el seu ecosistema natural, cometem la gosadia de rebuscar entre les seves més de 50 pel·lícules per triar 10 títols que aspiren a compondre un decàleg bàsic que resumeixi la filmografia essencial d'un cineasta genial i constant que segueix fidel a la seva cita anual amb la cartellera. I per molts anys.

Agafa els diners i corre

Virgil Starkwell, un total i complet inútil que acaba convertit en el pitjor lladre de bancs de la història, va ser el seu primer personatge. Tota una declaració d'intencions en una primera pel·lícula que va marcar no només la imatge d'Allen de cara al públic, sinó també el to de la seva filmografia més primerenca.

Anny Hall

El 1997 Allen va signar la que per a molts, entre ells els acadèmics de Hollywood, és la seva pel·lícula més rodona. Quatre Oscar li va reportar la història de Alvy Singer i la seva relació amb la magnètica, i també neuròtica, Annie Hall. Romàntica, a la seva manera, i memorable de totes totes.

Manhattan (1979)

Una carta d'amor a la seva ciutat i la seva música que neix, segons va confessar el mateix Allen de la seva afició per l'obra del compositor George Gershwin. Diane Keaton, Mariel Hemingway, Michael Murphy i Meryl Streep són alguns dels noms que acompanyen el cineasta en pantalla en un dels títols més emblemàtics de la seva filmografia.

Zelig (1983)

Una genialitat en forma de fals documental en què Allen posa veu i rostre a Leonard Zelig, un camaleó humà, un home que farà el que sigui per encaixar. La increïble història de l'home canviant es va portar, entre altres reconeixements, el Premi Pasinetti a millor pel·lícula al Festival de Venècia.

Hannah i les seves germanes (1986)

Tres premis Oscar -millor actor de repartiment per a Michael Caine, millor actriu secundària per Dianne Wiest i millor guió per al propi Allen- va aconseguir amb aquesta lúcida comèdia familiar d'històries creuades i embolics sobre tres germanes de Nova York.

Misteriós assassinat a Manhattan (1993)

Diane Keaton, Alan Alda, Anjelica Huston i Jerry Adler formen, al costat del propi Allen, els elements que s'aniran entrellaçant el que possiblement és el thriller més hilarant de la història del cinema.

Bales sobre Broadway (1994)

Dianne Wiest va aconseguir l'Oscar a la millor actriu de repartiment gràcies al seu treball en aquesta comèdia ambientada en el món del teatre en la qual Allen barreja de nou art i crim amb molt encert. El personatge de Cheech, el perdonavides amb un talent sense igual per a la dramatúrgia a qui dóna vida Chazz Palminteri, és sens dubte una de les més genials composicions de la seva filmografia.

Desmuntant Harry (1997)

Una altra nominació al millor guió va aconseguir Allen amb aquesta àcida comèdia paròdia-homenatge a Bergman en què dóna vida a un escriptor que, donades les excessives referències autobiogràfiques que inclou en els seus treballs, no és molt estimat per la seva família i amics.

Match Point (2005)

Allen va viatjar a Londres per a major glòria de la seva filmografia i de Scarlett Johansson, la seva nova musa, per armar un brillant drama romàntic amb tocs de thriller fosc que es diferencia del to general de la seva filmografia. El menys Allen de tots els Woody Allen i per no pocs el millor.

Mitjanit a París (2011)

Ernest Hemingway, F. Scott Fitzgerald, Pablo Picasso, TS Eliot, Luis Buñuel i fins i tot Salvador Dalí es donen cita en aquesta deliciosa fantasia en què Allen submergeix al seu puntual alter-ego Owen Wilson en el que per a ell ha d'estar molt a prop de ser el paradís. Una pel·lícula amb la qual va guanyar l'Oscar al millor guió origional i que és la seva cinta més taquillera als Estats Units.