Tres amics, dues guitarres, desenes de cançons i poemes compartits i un univers comú: el d'Ovidi Montllor i Mengual. Així va ser l'homenatge que dissabte al vespre, asseguts al voltant d'una taula i amb gots de whisky a les mans, van portar a la sala Stroika de Manresa l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, el poeta David Caño i el músic Borja Penalba. L'actuació, de format íntim, va combinar la música amb la poesia i les reflexions crítiques. L'objectiu? Recordar la figura del cantautor d'Alcoi, un "gran referent", un "obrer incansable de la paraula" quan fa 20 anys que, tal com ell mateix deia, se'n va anar "de vacances". Això sí: des d'una perspectiva de passat, de present i de futur. I és que el trio Ovidi3 va demostrar durant tota la nit que les seves cançons són encara avui molt vigents.

Amb més de mitja hora de retard, Fernàndez va encetar l'espectacle amb un "Bona nit Manrússia i Stroika!" i recordant, respecte a Ovidi, que "no cal que torni qui mai ha marxat". La posada en escena era força peculiar: rere els tres artistes, un conjunt de samarretes esteses il·lustraven gràficament el recorregut reivindicatiu que va seguir l'homenatge, amb lemes de lluita feminista, d'emancipació, a favor dels refugiats i en contra de la guerra, les retallades, els desnonaments o el TTIP. "Som un país que té les esperances tèxtilment estampades", va assegurar irònicament.

Dels tres vessants de l'Ovidi, el cupaire, acompanyat de la seva guitarra, va assumir el rol de la persona compromesa, i es va encarregar de presentar cada tema amb un farciment altament crític, amb referències a la crisi, a les retallades o a la corrupció -amb una divertida imitació de la família Pujol mentre, de fons, sonava la música d'El Padrino. David Caño, per la seva banda, representava el poeta, l'artista; finalment, Borja Penalba (també a la guitarra) hi va posar la música i la veu.