El 9 de gener del 2005, aquest diari publicava un reportatge on s´explicava la història d´aquestes set cartes d´amor d´un soldat del Pont de Vilomara localitzades a l´Arxiu de Salamanca. La troballa, com explica Aloy a memoria.cat, va ser possible perquè «Mercè Iglésias (arxivera del Jutjat de Tarragona), en una de les nostres estades a Salamanca, ens facilità la referència de la cartera i nosaltres vam poder localitzar els fills del Jacint i la Roser i lliurar-los fotocòpies, en blanc i negre, d´aquestes cartes i de tot el contingut de la cartera».
Jacint Soler Vives va ser cridat per anar al front el 1937 i després de la batalla de l´Ebre va caure presoner dels franquistes. Es va retrobar amb la Roser després de passar un any fent treballs penitenciaris al ferrocarril: «el meu pare va marxar malalt però va aprendre a sobreviure i va tornar sense ni una rascada», explica Josep Soler. El Jacint, nascut el 1912, va morir als 81 anys; la Roser, del 1911, als 82. Amb cinc mesos de diferència.
