Cauen com mosques per tot el continent: l´un rere l´altre sense pausa ni motiu. La Interpol no entén res i l´única sospita a la qual es pot aferrar és l´estrany lligam de les víctimes amb el futbol. George Mitchell, un policia amb un trauma recent per oblidar, reviu fantasmes del passat i es veu involucrat en un cas de corrupció a gran escala. Sota aquestes coordenades es desenvolupa la trama de L´últim defensa (Stonberg Editorial), el debut en el camp de la novel·la del periodista Jordi Agut (Valls de Torroella, 1975), redactor d´Esports de Regió7. La presentació en societat del llibre se celebrarà avui al vespre (19.30 h) a la sala d´actes del Centre Cultural el Casino de Manresa. L´entrada és lliure.
El futbol està podrit?
Com a negoci, sí, tothom va a la seva. Però com a esport és molt ric, està molt bé. Fins i tot els partits de Primera Divisió, si te´ls mires com el que són, un partit.
Fa dotze anys que exerceix el periodisme esportiu a Regió7. D´on surt l´interès per escriure una novel·la, un relat de ficció?
Tenia ganes de fer un llibre, però no sabia ben bé què. Fa anys que escric articles sobre les grans competicions internacionals com els mundials i les Eurocopes de futbol. Però si escrivís un llibre d´història, de recerca, només interessaria a la gent que està molt interessada en el tema. I per elaborar un producte així és important anar als llocs, i no és ara per ara el meu cas. Per això, vaig pensar que inventar una narració seria més fàcil, en aquest sentit.
La temptació de la dada, però, deuria ser present en tot moment?
Havia d´aconseguir un equilibri entre la invenció i la realitat, fer una novel·la que pogués ser interessant tant a la gent a qui li agrada el futbol com a aquells a qui no els interessa gens. Sobretot, que no fos pesat per al lector.
El futbol, però, era una condició indispensable?
Sí, és del que entenc més. Podria haver escrit una novel·la negra ambientada en el món de la cuina, per exemple, i imaginar que hi ha una pandèmia. Ho hauria pogut fer perquè els termes científics no són el més important, sinó la història. Però el meu tema és el futbol.
L´Eurocopa de França, que es jugarà l´estiu vinent, hi juga un paper rellevant. Era innegociable publicar la novel·la abans?
Aquesta ha estat la intenció, però crec que si llegeixes L´últim defensa després de l´Eurocopa no passa res. Era important proposar una història que es pugui gaudir de la mateixa manera d´aquí a dos o tres anys. Però, d´entrada, es tractava de jugar amb el temps i aparèixer abans del campionat continental, tal com es pot entendre si es llegeix el llibre.
París, França i el futbol han donat molts titulars a la premsa en els darrers mesos.
El primer text que vaig donar per acabat data del 4 de gener. Tres dies després es va produir a París l´atemptat contra la redacció de la revista Charlie Hebdo i va haver-hi persecucions de terroristes per França, com en la meva novel·la.
Quina casualitat!
El 24 de març, l´avió de German-Swings que es va estavellar als Alps anava a Dusseldorf, que és una de les localitats que surten al llibre. I mira que hi ha ciutats a Alemanya! Però jo vaig escollir aquesta per necessitats de la trama, no de forma arbitrària, aleatòria.
Hi ha un seguit de situacions, dins la narració, que se succeeixen seguint un ordre cronològic. Quin significat té aquesta seqüència?
L´ordre no és casual. Vaig intentar adaptar-me als horaris dels partits de futbol en diferents països al llarg d´un cap de setmana. Diumenge al matí, per exemple, no hi ha jorna-da a la lliga belga. No obstant això, m´he concedit alguna llicència per necessitats de la trama.
Un dels elements més destacats de «L´últim defensa» és l´estructura. Cada capítol respon a un lapse d´un partit de futbol, des del xiulet inicial fins a la conclusió. Per què va prendre aquesta opció?
La novel·la s´estructura en dies, i repartir els capítols en els moments d´un partit em permetia mantenir aquesta divisió. El títol provisional que vaig posar va ser El final del carrusel, perquè l´acció passa en diferents ciutats.
Remet als famosos carrusels radiofònics?
Sí, i tant!, de petit m´agradava escoltar-los.
Ara ja no és com abans, perquè la televisió marca la seva llei i difícilment hi ha dos o tres partits a la mateixa hora. Però els carrusels formen part de la memòria de molta gent.
M´he basat en aquells programes en què contínuament connectaven amb diferents ciutats.
Cada capítol també conté uns apunts històrics sobre partits, estadis... Ha hagut de fer un treball de documentació exhaustiu?
Jo no he estat en la majoria dels llocs dels quals parla el llibre. Per això, em calia complementar amb la documentació allò que ja sabia. Hi ha fets que els aficionats al futbol coneixen, com l´estació que passa per sobre del camp de futbol de Basilea. Allí, l´any 1979, el Barça hi va guanyar la final de la Recopa, i sempre he sentit aquesta anècdota explicada per gent que hi va anar. Recentment, el van remodelar, perquè s´hi va jugar l´Eurocopa del 2008.
Detalls que potser s´escapen de l´atenció del ciutadà que no és especialment aficionat al futbol.
Al costat del camp de Zagreb hi ha un parc que es diu Maksimir. Recordant dades com aquesta he construït històries al seu voltant. I, no cal dir-ho, hi ha eines útils com Google Maps i Google Street View que et permeten veure els indrets.
Per la rellevància que ocupa en la societat, el futbol és ple de llocs comuns compartits per molts.
Si parlem del camp del Rayo Vallecano, per exemple, segur que hi ha molta gent que té present el fet que un dels gols no té graderia. I al darrere s´aixequen uns blocs de pisos on hi ha gent que mira el partit. Això sempre m´ha fet gràcia.
L´ofici de l´escriptor beu de diferents fonts.
Si fas recerca sobre un lloc, també descobreixes altres elements que et poden donar joc literari. Per exemple, que en una ciutat concreta van tenir un problema amb la prostitució. Informacions així m´han ajudat en la tasca de construir el relat. He intentat no ser repetitiu.
«L´últim defensa» és el seu debut com a novel·lista. Com ha afrontat la sempre difícil feina de donar vida a uns personatges?
Em calia que fossin internacionals, perquè, per la trama que he escrit, havia de fer sortir la Interpol, amb seu a Lió, França. Hi ha un personatge principal, però també tot un grapat de secundaris.
Una altra elecció primordial era el gènere, el tipus de narrativa. Per què va triar la novel·la negra?
És el gènere que m´agrada més de llegir, i em semblava que seria molt emocionant per escriure.
S´ha emmirallat en algun autor?
L´estructura de capítols encapçalats per unes línies sobre diferents moments d´un partit se´m va ocórrer després de llegir La veritat sobre el cas de Harry Quebert, de Joel Dicker. En aquesta novel·la, al començament de cada capítol hi ha una introducció que no necessàriament té a veure amb el que ve després. És una manera de fer que vaig trobar interessant i que servia per poder incloure informació dins el relat.
Però, fent-ho així, no corria el risc de crear narracions paral·leles?
He vist llibres on passa això, i vaig fer tot el que era a les meves mans per evitar que succeís a L´últim defensa. No volia que l´excés d´informació fes perdre al lector el fil de la història.
Abans de posar-se a escriure, tenia clar què havia de sortir o va deixar fluir la inspiració?
Sabia com acabaria, això ho tenia clar, però entremig van anar sorgint situacions noves. Un personatge important, un expert en informàtica que apareix durant la narració, inicialment no existia. A més, hi ha el que comentàvem abans: la realitat et poc trastocar el relat.
Per què ho diu?
Un dels personatges de la primera versió de la novel·la era Michel Platini, president de la UEFA, com a aspirant a màxim mandatari de la FIFA. Però l´exfutbolista té una causa pendent per corrupció, i vaig decidir treure´l del llibre per no quedar desfasat si finalment no pot ser candidat a presidir el principal organis-me del futbol mundial. Vaig decidir citar «El president», sense nom.
No desvelarem res si expliquem que les apostes il·legals en el món del futbol és un dels temes que apareixen en el llibre. Creu que és un aspecte preocupant, ara mateix, per al negoci de l´esport rei?
És fa difícil saber-ho, per això no hi he volgut entrar a fons. Per saber-ho caldria fer una investigació, i això ja seria tot un altre llibre.
«L´últim defensa» ha de tenir continuïtat?
En principi sí. La segona part ha de coincidir amb la Copa del Món de Rússia del 2018 i la trilogia s´acabaria amb els Jocs Olímpics de Tòquio del 2020. En aquesta darrera novel·la, hi entrarien en joc més esports.
Ja s´hi ha posat?
Tinc el segon llibre començat.
Però té editorial emparaulada?
No, no. De fet, si no hagués trobat editor ara, m´hauria autopublicat el llibre perquè no volia deixar passar la fita de l´Eurocopa de França.
Futbol i novel·la negra. És un gènere que està de moda?
Hi ha alguna cosa. Un dels exemples més destacats del moment és el de l´escriptor britànic Phillip Kerr, que ha fet una trilogia sobre la corrupció en el món del futbol. En castellà ha sortit el primer, Mercado de invierno, però els altres dos encara no, La mano de Dios i Falso nueve. És una sèrie molt centrada en la lliga anglesa, tot i que el tercer crec que té a veure amb Barcelona i el Barça. Penso que el tema del futbol en la novel·la negra no està explotat, al contrari del que passa amb l´assaig, sobretot a Anglaterra. Allí és molt usual escriure biografies de jugadors.
En el futbol espanyol predomina sobretot la premsa esportiva, no la literatura.
Més que el joc per si mateix, el més important del futbol per a molta gent és el que passa abans i després dels partits. Un exemple el tenim en l´errada del Madrid que li ha costat l´expulsió de la Copa del Rei, que ha generat molts comentaris. En la novel·la no he volgut parlar de partits, perquè hauria resultat molt pesat.
