El Museu Comarcal de Manresa exposarà temporalment a partir d'aquest dimarts la pintura l''Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants', una de les millors creacions de maduresa del pintor de l'època barroca catalana Antoni Viladomat. L'obra ha estat restaurada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i els treballs han estat subvencionats per l'Ajuntament de Manresa i el Departament de Cultura.
Es tracta d'una pintura a l'oli sobre tela de grans dimensions (350x200 cm) que representa l'Assumpció de Maria, amb els apòstols que observen el miracle al voltant de la seva tomba i, en el plànol superior, la Cort Celestial amb la Santíssima Trinitat que l'esperen per rebre-la amb honors. La pintura procedeix de la Capella de la Confraria de Tots Sants i de la Capella de la Mare de Déu del Pilar, de l'església de Santa Maria de l'Alba, de Manresa.
L'obra es pot considerar, segons Francesc Miralpeix, doctor i especialista en l'obra d'Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), una de les millors pintures de maduresa d'aquest artista del barroc català. Des del punt de vista estilístic, presenta tots els trets característics de l'art del pintor barceloní.
Estat de conservació
El quadre és una pintura a l'oli sobre tela de lli. Durant l'examen amb tècniques fotogràfiques amb llum infraroja, els restauradors han pogut veure algunes modificacions, a partir de les quals s'intueix com va ser el procés d'elaboració de la pintura. La tela de suport ja s'havia intervingut amb anterioritat, com es pot constatar pels pedaços de tela aplicats en el revers i per les dues repintades que s'han detectat amb l'observació de l'obra amb llum ultraviolada.
Els tècnics van detectar també que la tela del perímetre estava molt degradada i fràgil, motiu pel qual hi havia un gran nombre d'esquinçaments. El bastidor presentava un atac d'insectes xilòfags -que s'alimenten de fusta- i algunes zones estaven trencades.
D'altra banda, el vernís envellit donava a l'obra una tonalitat fosca i esgrogueïda que desvirtuava la visió dels colors i la composició original de l'obra. A més, tota la superfície del quadre, tant per l'anvers com pel revers, presentava gran quantitat de brutícia molt adherida. En el revers, entre la tela i el bastidor, hi havia una gran quantitat de partícules sòlides.
Procés de conservació i restauració
La pintura es va despenjar del mur de la parròquia de la Seu on es trobava i, un cop fet el seu condicionament, es va traslladar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) per intervenir-lo. L'operació ha consistit a suturar els estrips de la tela i en reforçar-la amb teixit sintètic fi i fils de lli. El perímetre s'ha reforçat puntualment, sense desclavar la tela del seu bastidor, per conservar la tensió i els gavarrots originals que subjecten la tela amb el bastidor.
A les zones en les quals la tensió havia cedit s'hi han aplicat unes tires de tela sintètica per tornar-les a tensar. La neteja de la superfície pictòrica s'ha fet amb un sistema aquós de pH neutre. Per a l'eliminació del vernís engroguit i les repintades, s'ha utilitzat una barreja de dissolvents aplicada en gel, per evitar la seva penetració, principalment tenint en compte la fragilitat d'alguns pigments.
La presentació final del quadre s'ha fet amb criteri il·lusionista, amb l'anivellament de les zones de pèrdues i amb la reintegració pictòrica amb pigments purs aglutinats amb vernís. L'envernissada final s'ha fet a base d'una resina de baix pes molecular, estable i de gran reversibilitat.
Com a mesura de conservació preventiva, a causa d'un lleuger enfosquiment localitzat a les zones de la capa pictòrica en què la tela es trobava en contacte directe amb la fusta del creuer interior del bastidor, s'ha aïllat la tela de la fusta per evitar el contacte. Per a fer-ho, s'ha interposat entre la tela de suport i el bastidor un teixit de polietilè d'alta densitat.
Finalment, per protegir tot el revers de la pols i minimitzar les oscil·lacions climàtiques, s'ha protegit el revers amb una segona capa exterior de la mateixa tela de polietilè. La intervenció s'ha basat en el criteri de la mínima intervenció, amb la finalitat d'aportar la màxima estabilitat i retornar la llegibilitat a l'obra.
El procés de conservació i de restauració l'ha dut a terme David Silvestre, amb la col·laboració de Maria Sala i Irene Panadés, i l'ha dirigida Maite Toneu, coordinadora de l'especialitat de Pintura sobre tela, i el suport de l'equip tècnic i científic del CRBMC.
