"Som el que som perquè durant dos-cents anys vam estar sota el poder carolingi". L'historiador Víctor Hurtado (Mèxic, 1948) sap de què parla perquè d'aquesta època de la història del territori, juntament amb Jordi Bolòs (Barcelona, 1955), n'ha escrit a bastament, fins al punt que, amb l'aparició del volum dedicat als comtats de Cerdanya i Berga, ja suma nou títols a la col·lecció sobre la Catalunya dels segles VIII-X que publica des de fa vint-i-dos anys el segell Rafael Dalmau Editor. Només queda el treball dedicat a Barcelona per completar l'estudi exhaustiu de la toponímia, l'administració i l'economia del nord-est peninsular durant un període clau de la història del país.

"Els romans de Mèrida eren com els de Tarragona. I en temps de visigots i àrabs, tampoc hi havia diferències entre els habitants de la península", afirma Hurtado. "Després, però, els francs, establerts al centre i el nord d'Europa, van treure els musulmans i van establir la frontera d'Europa al Llobregat i el Cardener", afegeix, i continua: "això va implicar que en aquest territori per sota dels Pirineus que coneixem com la Catalunya vella, els francs hi deixessin una llengua, la mateixa que es parlava al sud de França, una litúrgia procedent de Roma, la regla monàstica de Sant Benet, un sistema de moneda basat en la plata, un sistema de mesures, la lletra carolina, el dret com a innovació del romà... Tot això era radicalment diferent del que passava a la resta de la península, que estava impregnada de visigotisme".

Les conseqüències de la fractura -"els carolingis van trencar la península"- van ser que "un pagès de Puig-reig era igual a un de Bordeus, Milà, Frankfurt, París o Aquisgrà, però no tenia res a veure amb un de Balaguer o un altre de Lleó, perquè aquests tenien una moneda musulmana basada en l'or, el sistema mètric andalús, la lletra visigòtica...". Hurtado fa quatre dècades que remena documentació de fa més de mil anys i elabora mapes per fer la història més comprensible per a la ciutadania. Un pòsit de coneixement, compartit amb Bolòs, que ha fet dels atles dels comtats de la Catalunya carolíngia una obra de referència.