No és gaire políticament correcte que el comissari d'una exposició convidi el públic a tocar les peces quan el vigilant estigui despistat, però Daniel Giralt-Miracle es va permetre aquesta llicència per exemplificar la "subtilitat" i la "sensualitat" de la textura de l'obra de Jaume Rocamora (Tortosa, 1946), ahir al migdia en l'obertura de l'exposició que inaugura la nova temporada del Museu de Montserrat. Una trobada durant la qual ambdós van esmentar Josep de C. Laplana, director del centre, forçosament absent per un problema mèdic que el manté ingressat en un centre hospitalari.
El tacte al qual va al·ludir Giralt-Miracle es desprèn en cadascun dels gofrats amb motius geomètrics que pengen de l'Espai d'art Pere Pruna, mig centenar de peces d'aparença delicada que testimonien la constància amb què Rocamora ha dedicat bona part de la seva trajectòria a la recerca formal. "Aquesta exposició celebra que fa cinquanta anys vaig realitzar la primera mostra individual, a Tortosa", va apuntar Rocamora.
El compromís que té el Museu de Montserrat amb l'art contemporani i amb els creadors catalans es manifesta en exposicions com Les Variacions Rocamora. Una proposta gens complaent amb els dictats del mercat que situa en primer pla un artista que ha fet de l'estampació en sec un exercici de "fidelitat". Jaume Rocamora es va iniciar en el dibuix a l'escola d'art de la seva Tortosa natal. "Cap a la meitat dels anys 70", recorda, "vaig tenir el dubte de si havia de continuar fent paisatges, bodegons, figures i retrats. Aleshores, vaig veure uns jardins japonesos amb cartrons i vaig començar a treballar amb la geometria".
