L'experiència de la guerra, la reclusió i l'exili va marcar la trajectòria vital i creativa d'Agustí Bartra (Barcelona, 1908-Terrassa, 1982), un autor d'una obra tant prolífica com extraordinària de qui el segell editorial Adesiara, de Martorell, en publica el volum poètic L'arbre de foc. És una novetat rellevant perquè "fins ara no s'havia fet una edició comercial i sola" del llibre, "introbable a les botigues i consultable només a les biblioteques... i encara", va apuntar Sam Abrams, responsable del projecte.

"Hem de començar a posar Bartra a la primera fila de la poesia catalana al costat de Carner, Ri-ba, Espriu, Foix, Brossa, Joan Oliver, Vinyoli i Estellés", va afirmar Abrams ahir al migdia en la presentació del llibre. I va afegir que "estem davant d'un poeta exigent, ambiciós, catalanista, universal i d'una profunda humanitat".

L'arbre de foc es va publicar per primer cop a Mèxic l'any 1946 i l'autor el va estar revisant al llarg d'un quart de segle fins a l'edició definitiva del 1971. L'obra es va incloure en l'Obra Completa de Bartra, publicada en l'any esmentat i, també el 1985, i en una edició no venal que va treure el ja desaparegut diari El Observador, el 1991. A Catalunya, doncs, el poemari no havia vist mai la llum com a obra independent, tal i com es va concebre poc després de finalitzar la guerra civil espanyola.

L'edició curada per Abrams s'inicia amb un prefaci introductori. El primer poema és Confessió, del 1940, on "Bartra explica a la seva dona, Anna Murià, les dificultats que tenia per estimar-la perquè estava bloquejat". Després "venen un seguit de cicles temàtics: del 1936 al 1939 tracta sobre la guerra, del febrer a l'agost del 1939 va estar internat als camps de Sant Cebrià, Argelers i Agde, i a partir d'aleshores va viure a l'exili, primer a Roissy-en-Brie (França) i després a la República Dominicana, Cuba i, finalment, a Mèxic". El 1970, Agustí Bartra va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Terrassa.